Descripció
ORENGA
Nom científic: Origanum vulgare.
Part destil·lada: fulles i flor.
Descripció: L’orenga és una herba vivaç o perenne que acostuma a quedar com un tapís verd a ran de terra a l’hivern però a finals de primavera/estiu creix ràpidament i n’aixeca les seves tiges florals. És quan floreix que l’orenga fa olor i quan concentra els seus principis actius.
És fàcil de cultivar perquè no és gaire exigent amb el sòl. De fet espontàniament creix en terres aspres i seques de terra baixa i arriba a trobar-se fins als 1500 metres d’alçària, barrejat en els marges dels camps en els herbeis espontanis.
A l’hora de triar la varietat d’orenga pel cultiu cal desestimar el que es comercialitza com a planta ornamental perquè pràcticament no fa olor. Al Parc de les Olors cultivem la varietat “spice” de color morat, que és molt aromàtic i l’orenga “virens”, de flors blanques que té molta flor i també té una component d’intens aroma molt interessant.
Usos i aplicacions: L’orenga és una planta medicinal reconeguda des de l’antiguitat. La seva essència és rica en fenols (timol i carvacrol), en terpens (origané, linalol i cimè), àcids fenòlics (cafeic i rosmarínic) i vitamina C així com flavonoides antioxidants. Com podeu observar té molts components comuns amb el romaní, amb la farigola i la sajolida, i per extensió amb moltes altres plantes aromàtiques mediterrànies. Però cada espècie fa la seva pròpia sinèrgia que es demostra més efectiva per a determinats contextos i dolències.
L’orenga combat males digestions i fins i tot intoxicacions alimentàries, per això es fa servir a molts plats pesats, com a les mateixes pizzes. La seva acció antisèptica també serveix per fer gargarismes. Però els seus flavonoides antioxidants han estat molt valorats per estudis científics pel damunt de moltes fruites i verdures. L’oli essencial d’orenga s’ha demostrat molt eficaç per evitar salmonel·les i altres possibles contaminants d’aliments.
A la cuina convé fer-lo servir en el darrer minut de cocció, perquè així no perdrà les seves propietats. A la pizza es recomana estendre’l quan es treu del forn. És molt recomanable posar una rameta d’orenga i un all al setrill de l’oli. Així les propietats antioxidants de l’oli d’oliva extra verge es veuran reforçades.
Propietats:
– Estimula tant a nivell físic com mental , fent front al cansament i l’esgotament nerviós. Ens pot ajudar a mantenir la nostra energia al llarg del dia.
– És bona per millorar la digestió gràcies a la seva acció aperitiva (prepara l’estómac per a la digestió) com carminativa (evita la formació de gasos).
– Si hem de destacar una propietat medicinal de l’orenga, sens dubte és la antimicrobiana. Combat molts tipus de bacteris , virus , fongs i paràsits .
– Podem fer-la servir per a tot tipus d’infeccions: Pell (acne, fongs, sarna, etc.), infeccions urinàries, infeccions respiratòries .
Curiositats:El nom Origanum prové del grec oros que significa ‘muntanya’ i ganos, ‘alegria’ fent referència a l’habitat i flaire agradable d’aquesta planta. Del llatí ve el terme vulgare que fa referència a que és una planta molt abundant.
A la Grècia antiga l’orenga era considerat símbol de felicitat i pau eterna. Per això es disposaven poms d’orenga damunt dels morts. I l’orenga era considerada una planta comú en la decoració de les llars romanes. Si colliu un ram d’orenga florit i el deixeu assecar de manera natural en un gerro sense aigua veureu que us durarà tot l’any i considereu-lo un ram símbol de la felicitat.
Aquestes propietats i aplicacions han estat obtingudes d’obres de referència en aromateràpia. Tota la informació d’aquesta pàgina té caràcter merament informatiu. Consulteu el vostre metge o professional de la salut format en aromateràpia per a un tractament terapèutic específic i adequat.
