Aquesta és una dita popular molt coneguda i que te algun fons de veritat: quan el dia s’allarga el nostre organisme també es sent més estimulat, tal i com també els passa a les plantes. Aquests dies ja veiem brotar del llarg hivern les consoldes, neix la camamilla i totes les espècies en general que tenim al Parc de les Olors ens venen a dir: visca ja comença la primavera!
El mite de la primavera segons els antics grecs
Els antics grecs identificaven la primavera amb Persèfone, filla de Démeter (deessa de l’agricultura) i de Zeus. Persèfone va ser raptada per Hades, el deu del infern i se la va endur al inframón. Però Demèter va aconseguir que Zeus la recuperés i fes un tracte amb Hades. Persèfone seria la seva dona sis mesos a l’any i els altres sis mesos estaria amb la seva mare. I aquesta alternança és la que marca el nostre clima mediterrani: sis mesos de fred, de dies curts on la vegetació dorm. I sis mesos d’explosió de vida.
Enguany l’arribada de la primavera també esperem que suposi el tancament dels tenebrosos conflictes: la pandèmia, la guerra. Esperem que Hades se’ls endugui cap a l’inframón i els humans sapiguem viure en pau.
Pilar Comes Solé
