Espígol o lavanda?

Sovint ens fan la pregunta: l’espígol és la lavanda? I fins i tot rebem comentaris a les xarxes que ens qüestionen perquè a la Festa de la lavanda no li diem la Festa de l’espígol.

Mirarem d’aclarir-ho en aquest post i així no perdrem el temps havent de respondre indivualment aquestes confusions.

El món de les lavandes i els embolics dels noms

El nom lavanda és un nom genèric que fa referència a totes les espècies i varietats del gènere lavandula. Per tant de manera rigorosa hauríem de parlar de lavandes perquè n’hi ha diverses d’espècies espontànies i moltes més de cultivars o tipus de lavanda seleccionades per la mà dels jardiners.

Quan parlem d’espígol estem fent referència a la lavanda de muntanya que creix de 700 a 1200m. Científicament parlarem de la Lavandula angustifolia que en termes perfumers se la coneix com a lavanda fina. En castellà s’identifica com “Alhucema”. Es tracta d’una planta d’una tija simple, d’una grandària més aviat petita però amb un aroma fi i especialment indicat per aplicacions a perfums d’alta qualitat.

L’embolic de noms es produeix perquè l’altra espècie de lavanda espontània més abundant a les nostres terres i per extensió a la Península Ibèrica és la Lavandula latifolia que en castellà se l’anomena Espliego (d’aquí la confusió amb l’espígol en català) i que en català entre altres noms se la identifica com a Barballó. La Lavandula latifolia és un arbust rústic amb tiges que tenen una espiga floral principal i dues de secundàries. Conté molt linalol i el seu oli essencial és especialment indicat en aromateràpia pel seu efecte sedant. Creix a les terres baixes de 0-700m i la seva abundància a les terres ibèriques fan que se la identifiqui sovint com la lavanda espanyola.

I finalment volem aclarir que el lavandí, l’espècie més abundant de lavandules en cultiu, és l’híbrid o barreja de l’espígol i el barballó identificat comuntment com a lavanda. Un dels més reproduïts és la Lavandula angustifolia x grosso. La x indica que és un híbrid. Diríem que és la mula de les lavandes. Aromàticament té molts trets de l’espígol o lavanda fina, però la rusticitat i grandària la té del barballó. S’adapta a totes les terres i és la lavanda més productiva.

La major part de camps de lavanda per producció d’oli essencial són de lavandí. En el nostre cas també és així, però també tenim plantats alguns lineals de lavandula latifolia o barballó i algunes mostres de lavandula angustifolia o espígol. Si veniu a la Festa de la lavanda ho podreu comprovar.

Espero haver aclarit els dubtes i sobretot voldria animar-vos a ser molt prudents en les afirmacions poc fonamentades que a vegades deixem impreses a les xarxes. Per a més informació podeu consultar el llibret que vàrem publicar especialment per evitar aquestes confusions: EL MÓN DE LES LAVANDES

Pilar Comes Solé Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors