LAVANDA
Nom botànic: lavanda latifolia
Part destil·lada: flor
Principals components: cineol, alcanfor, linalool
Descripció: La lavanda creix a la conca mediterrània, però avui dia es cultiva en molts llocs. El seu nom botànic “Lavandula” ve del llatí ‘lavare’, ya que els romans feien servir les flors per perfumar la roba i els banys. A l’Edat Mitjana s’usava a més per les seves propietats antisèptiques. L’oli essencial de lavanda és un dels més coneguts i utilitzat al món. S’ha considerat com una panacea degut al seu gran valor terapèutic. És especialment eficaç per tractar problemàtiques nervioses (estrès, ansietat, insomni) i per a problemes dermatològics, en particular dermatosi.
Propietats terapèutiques:
Potent antiespasmàdic Antiinflamatori, analgèsic Antibacterià i antisèptic
Calmant, relaxant, sedant
Antidepressiu, ansiolitic equilibrant de les emocions
Regulador del sistema cardíac
Tònic i regenerant cutani, cicatritzant
Repel·lent d’insectes natural
Indicacions terapèutiques:
Ansietat, estrès, agitació, nerviosisme, insomni, depressió, hiperactivitat, hiper-emotivitat,
Asma nerviós, tos espasmòdica, espasmes musculars, rampes, contractures
Acne, èczema, psoriasi, pruïja, cremades, ferides, nafres, estries
Artrosi, artritis
Dismenorrea
Migranyes, cefalees
Benestar písico-emocional: L’aroma del oli essencial de lavanda en difusor és suau i reconfortant. Alleugereix les penes, i aporta consol. És especialment indicat per a les persones que pateixen de carència afectiva i per als que són hipersensible o hiper-emotius. Ajuda a desconnectar la ment i ajuda a la meditació.
Precaucions d’ús: Desaconsellat durant els tres primers mesos de l´embaràs.
Aquestes propietats i aplicacions han estat obtingudes d’obres de referència en aromateràpia. Tota la informació d’aquesta pàgina té caràcter merament informatiu.
Consulteu el vostre metge o professional de la salut format en aromateràpia per a un tractament terapèutic específic i adequat.
