Un pagès de tota la vida em va regalar unes llavors de tomàquets…..i fa pocs dies les vaig sembrar de nou. Perquè quan sembro llavors em sento rica?
La sembra de primavera
Aquests dies estem sembrant cada dia: ara hisop, ara alfàbregues, ara farigola, ara equinàcies….i també tomàquets. No pas qualsevol, de la varietat de tomàquet de tres cantos de Riells que em va regalar en Russinyol de Caldes. No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer perquè ja feia uns anys que no en tenia. I com que me’n va regalar un pot ple aquest any gaudeixo del plaer de sembrar-ne de nou… I d’una feina que escassament t’ocupa un quart d’hora entre disposar el substrat a la safata de germinació, estendre la llavor i cobrir-la amb un xic de terra, resulta que una setmana després n’han germinat més d’un centenar de tomaqueres que si comptem que cadascuna farà una mitjana de 5 kg de tomàquets, compteu quin quart d’hora més productiu.
Sembrar és sinònim de vida i de riquesa autèntica
Quan sembrem ajudem a la vida i els vegetals ens ho retornen amb abundància d’aliments, de flors, d’olors i de salut. I aquesta és la vertadera riquesa, la més selecta, la que ens permet ser autosuficients, collir el que posarem a taula, el que oferirem als nostres amics i visitants.
Fa pocs dies que vaig veure un reportatge a Netflix “Urban farming” sobre els horts urbans i em va sorprendre com s’entestaven en demostrar que fer un hort al teu balcó fins i tot pot ser més barat que comprar les verdures al supermercat. Jo ho tinc clar, no sé si en termes econòmics estrictament, però els meus tomàquets de tres cantos de Riells per a mi són un veritable tresor, com ho seran les alfàbregues que hi creixeran a sota o les farigoles amb les que em regalaré una sopeta aquesta nit encara hivernal (sopeta de farigola). Creieu-me, hi ha riqueses impagables!!!
Pilar Comes Solé
