Són moltes les persones que s’adonen de l’esterilitat de la seva vida en la societat de consum i en entorns urbans i busquen en el món rural un estil més orgànic, més proper a la natura, amb més autosuficiència. El llibre del que avui us parlaré va ser en el seu moment una autèntica bíblia per als que volíem tenir el que llavors es deia una vida alternativa.
El manifest pràctic de Jacques Massacrier
Aviat farà 50 anys que es va publicar el llibre de Jacques Massacrier amb el títol : “Savoir revivre”(1973) . En català es va publicar l’any 1984 per l’editorial Altafulla amb el títol “ Tornem a viure”. Era el manual bàsic, la bíblia dels neorurals, dels hippys, vaja dels que en aquells moments ja buscàvem una vida autosuficient al camp. Retrobar aquest manual manuscrit amb una cal·ligrafia i dibuixos en blanc i negre, que recull 307 apartats amb els consells i instruccions tan sintètics com diversos sobre com fer-te uns pantalons, com fer un galliner, quan has de fer les feines del camp atenent els astres i la lluna, … em va dur molts records però sobretot m’ha fet pensar en la vigència actual d’aquest manual. Actualment s’escriu molt sobre com fer un hort, com gaurir-se amb plantes medicinals … Però aquest manual, que fins se n’ha fet una edició reduïda de grandària perquè encara sembli més una bíblia de butxaca, ens dona una gran lliçó de síntesi, d’austeritat i sobretot ens constata com de vigent encara és ara aquest compendi de consells.
Qui era Jacques Massacrier?
Als pocs més de trenta anys Jacques Massacrier era un publicista reconegut a França, treballava a una gran agència de publicitat, tenia un cotxe magnífic, vivia en un barri ric …fins que el Nadal de 1968 va anar de vacances a Eivissa. L’illa , en aquells anys encara molt rural i autèntica, el va enamorar i al cap d’un any va abandonar tot el glamour francès i es va instal·lar al camp amb la seva dona la Greta i els seus dos fills. Hi va viure fins la seva mort l’any 2020 i des d’allí va pintar i escriure. El seu bestseller però sempre ha sigut “Tornem a viure”on recull molts i molts consells inspirats en la seva experiència de vida al camp eivissenc.
