Estava previst de collir les ametlles a finals de setembre i volíem fer-ho en el context de la festa del mes, però la collita l’hem hagut d’avançar…
Allò que us hauríem explicat a la Festa de les Ametlles
A les nostres festes ja sabeu que combinem el coneixement amb el gaudi i la salut. Collir ametlles i trencar-les per fer-ne un bon tast hagués estat l’activitat pràctica però a més haguéssim fet un bon homenatge a aquest arbre mil·lenari que ens regala cada any uns fruits tan bons.
L’ecosistema de l’ametller
L’ametller és un arbre que ens van dur molt probablement els fenicis o bé els grecs de l’altre extrem de la Mediterrània, potser de Pèrsia o Palestina on ja era cultivat des de fa milers d’anys. Per tant, es tracta d’un arbre rústic adaptat a la sequera estiuenca.
Tradicionalment els ametllers es plantaven als marges dels camps formant simbiosi amb els arbustos aromàtics, especialment amb el romaní, amb qui coincideix en el període de floració. Mentre les abelles són atretes pel nèctar del romaní, les flors de l’ametller els proporciona el pol·len. Aquest pol·len suposa un aliment bàsic per a les cries de les abelles. Per això, en l’agroecologia és ideal combinar el cultiu de l’ametller amb el de romaní.
Els ametllers són arbres caducifolis de la família de les rosàcies que poden viure més de 50 anys i són poc exigents. Els agraden les terres magres i calcàries. Suporten el fred ( fins a -15 º) i el ple sol. Es cultiven sobretot pels seus fruits, les ametlles, però també era molt valorada la seva fusta.
Hi ha moltes varietats d’ametllers, però bàsicament s’han de distingir entre el Prunus dulcis var. dulcis i el Prunus dulcis var. amara que és el que fa les ametlles amargues. Els de fruit amarg no es poden fer servir per alimentació perquè a banda del mal gust els fruits contenen amigdalina, una substància que és tòxica i que només es fa servir per a usos farmacològics.
Aplicacions i usos
El fruit de l’ametller el podem considerar un superaliment, però ens hauríem d’acostumar a menjar les ametlles crues, no pas fregides o torrades, i si pot ser acabades de trencar. Plaer que hauríem gaudit a la festa de les ametlles. Una ametlla és una important font de proteïnes (20%), però sobretot de greixos (50%), àcids grassos positius com l’àcid oleic i fibra (15%) soluble ideal per afavorir la flora bacteriana i tenir sensació de sacietat, així com l’antioxidant vitamina E i el magnesi a més d’un alt contingut en calci.
L’alt contingut en greix de l’ametlla fa que se n’extregui l’oli d’ametlles, una base cosmètica molt valorada.
El problema de les ametlles és que tenen una esclòfia molt dura i es fan difícil de trencar a mà, però són un combustible fantàstic i la fusta de l’arbre, quan es poden els ametllers també és perfecte per cremar.
Curiositats
Se’n cultiven més de 100 varietats, però comercialment predominen la Marcona, la LLargueta i la Planeta.
Els ametllers son presents a Catalunya com a cultiu d’importància des de l’antiguitat, però sempre s’havien cultivat les dues mateixes varietats: la Esperança i la Mollar. A partir del 1887 es van començar a plantar noves varietats, sent les més típiques l’ametller comú, la Planeta, la Llargueta, la Marcona gran i la Marcona petita.
La data de floració de l’Ametller ve marcada per la memòria biològica de l’arbre, qui per garantir la seva reproducció necessita de 6 a 7 mesos des que floreix fins que l’ametlla està madura.
Pilar Comes Solé
Impulsora Xarxa Parc de les Olors