És hora de sembrar faves, pèsols i tirabecs però els acompanyem amb calèndules, julivert, i altres espècies. Per què ho fem així?
Les plantes creixen i es defensen millor si estan formant comunitat
No només no fem monocultiu sinó que una vegada preparada bé la terra en bancal profund hi sembrem les lleguminoses (fava, pèsol, tirabec i guixa) al mig del bancal i a banda i banda plantem altres espècies com ara calèndules, julivert, coriandre, clavell de moro, sàlvia sclarea, alls, càrtam, espinac japonès…
Quan intervenim la terra decidint el que volem que hi creixi sempre dic que a més de pagesos hem de ser ecòlegs:
- La natura és barreja, funciona en comunitat i la biodiversitat de plantes crida a una biodiversitat d’insectes que s’autocontrolen entre ells i eviten que alguns d’ells siguin una plaga. Posem un exemple que ja comença a ser conegut: Si plantem calèndules vora les faves farem que l’insecte que alberga la calèndula (Aphidius ervi) controlarà els pugons de les faves.
- Si plantem amb alta densitat diferents espècies obtindrem més rendiments i les espècies útils que haurem plantat ocuparan un lloc que no ocuparan plantes adventícies. A més d’aprofitar molt més el sòl i l’aigua.
- Les lleguminoses que plantem al mig del bancal protegiran del fred i el vent a les espècies que creixeran al seu costat i a sota que són més petites i més sensibles. Alhora les lleguminoses ajudaran a nitrogenar la terra i per tant poden fer que el sòl no s’empobreixi de nutrients bàsics.
- Si combinem plantes amb sistemes radiculars diferents no entren en competència, tot el contrari s’ajuden entre elles.
- I a més hem de tenir en compte que la barreja d’espècies fa que generem un paisatge on sempre hi ha flors, això vol dir que alhora cultivem un jardí d’insectes i papallones ben alimentades, el que a la vegada vol dir afavorir l’equilibri i la pol·linització.
- I si podeu, que la feina al camp sigui una oportunitat per compartir coneixement i feta també en comunitat transformem aquella frase de “Treballar al camp és molt dur”, en “treballar al camp és sembrar vida ”.
Crec que aquest és el sentiment que van tenir els alumnes del curs de cultiu de PAM que estem fent aquests dies quan ens vam posar tota la colla a sembrar les lleguminoses i altres espècies en un matí de dissabte de tardor.
Pilar Comes Solé
