L’agricultura de muntanya està afectada també per especuladors. Un d’ells ha enviat a la Dolors una carta comunicant-li que ha llogat la muntanya del Pic de Dòrria i que ella no hi podrà pasturar…
El cas de la Dolors, a qui l’especulació amb les pastures de muntanya fan perillar els antics drets de pastura i la seva activitat ramadera
Ja sabeu que la meva vena activista no es limita a l’activitat agroecològica del Parc de les Olors. Quan tinc l’oportunitat de conèixer algun cas d’injustícia o conflicte lligat al camp no en puc restar impassible. Avui us explicaré el cas de la Dolors, l’única pagesa que queda al poble de Dòrria i que recentment ella mateixa em va explicar.
Feia més de 100 anys que els antics propietaris d’aquestes terres van donar el dret de pasturar-les a la gent del poble que no tenien suficients terres amb les comunals. Però el document original va desaparèixer amb la crema de l’arxiu de l’Ajuntament de Tossa. I encara que la Dolors n’ha aconseguit una còpia , aquesta no és l’original. Ara toca encarregar el cas a uns advocats, pagar-los, i tot per defensar uns drets del tot legals i que no només són pel seu benefici, sinó perquè es respectin els drets de la gent del poble, per si algun dia un altre ramader o ramadera pugui fer la feina.
La Dolors se sent sola. Als veïns del poble, gairebé tots foranis que s’han comprat i arreglat les cases per als caps de setmana o bé per fer-hi teletreball, però cap és pagès, no els fa pas res que la Dolors hagi de plegar de tenir vaques i eugues que pasturen i a vegades embruten els carrers al tornar de la muntanya. Tampoc saben del valor que té que les muntanyes es pasturin per evitar incendis. Ni de l’important que és que una dona jove amb tres criatures decideixi viure des de fa 18 anys a Dòrria.
El cas de la Dolors no crec que sigui aïllat. Els conflictes per les pastures de muntanya han existit sempre, però mai com ara estan envoltats d’especulació. I això hi ajuda la PAC. Europa subvenciona l’activitat de pastura de muntanya, perquè afavoreix la ramaderia extensiva i el manteniment del paisatge i la fixació de persones als pobles. Però això només és la teoria. A la pràctica funciona i molt una minoria de pagesos espavilats que es dediquen a comprar o llogar els drets per després cobrar les subvencions, però sense fer un us adequat de les pastures. O bé el que fan és rellogar els seus drets per tal simplement d’especular. Però aquests són els eixerits que saben moure’s entre subhastes i paperasses, mentre la Dolors no té ni temps ni ganes, ni recursos per entretenir-s’hi.
Com la podem ajudar? Doncs donant a conèixer el seu cas i a veure si entre tots li podem donar un cop de ma i de passada denunciar el que està passant a les nostres muntanyes pirinenques.
Pilar Comes Solé
