Darrerament estem patint diàriament els atacs dels senglars.
No us podeu imaginar els perjudicis que ens provoquen i què es fa per ajudar als pagesos?
Els senglars, una mostra més del desequilibri ecològic i de la poca eficiència en resoldre el problema
Us explicaré el nostre cas, no amb ànim de notorietat sinó perquè veieu en un exemple la paradoxa i la ineptitud que envolta el problema dels atacs dels senglars. Ja fa setmanes que diàriament els senglars entren a la zona més propera a l’edifici del Parc de les Olors i ens tomben les escombraries, furguen els cultius acabats de plantar i tot el que els ve de gust. Diàriament hem de dedicar de 3 a 4 hores a refer el que ens fan malbé i les plantes se senten de les remenades que els fan, fins el punt que un 20 % no sobreviuen.
Reforcem el tancat elèctric, se’l salten. Estenem per terra cabell humà que amablement la perruquera del poble ens obsequia. I res, ni cas. Avisem al President dels caçadors del poble i aquí ja comença el despropòsit administratiu: cal demanar un permís als agent rurals per fer una espera nocturna i mirar de caçar-los. El permís no és immediat, sembla més aviat que hàgim d’esperar que el Rei el signi. I això en una societat digital que tenim missatgeria immediata. Insistim, i això si, promeses i bones paraules, però ningú fa res. El problema continua. Tothom se’n queixa, però no resolem el problema. Els agents forestals que paguem entre tots són invisibles, ni apareixen, quan són conscients del problema. A sobre els animalistes encara troben que no s’han de matar.
Tot plegat és una situació d’ineptitud col·lectiva. Crec que només caldria que cadascú fes la seva feina. Els agents rurals caldria que fossin més presents al camp i no estar tantes hores al despatx, agilitzar permisos, estar més a sobre del problema. Els caçadors organitzar-se per donar una resposta eficient i cooperativa entre colles veïnes i davant dels atacs als pagesos prioritzar la localització de les batudes als indrets on suposen un autèntic perjudici econòmic. Tenim els medis, perquè la ineficiència ha de ser la norma? El nostre problema es resol fent una batuda preventiva a inicis de temporada, netejar els boscos-refugi dels senglars i així també evitar incendis, vaja que el que cal és més acció amb sentit comú i menys paperassa i excuses per no fer feina.
I sinó, haurem de fer com s’ha fet recentment per Lleida. Convertir la cacera del senglar en una activitat turística i fer venir colles de caçadors del nord d’Europa a fer una bona batuda!
