Has pensat mai com fan front les plantes a les onades de calor i la sequera? Com s’ho fan per suportar les llargues hores de ple sol, les elevades temperatures i sense poder-se moure?
Altra vegada la calor i la sequera
Ja és aquí, un cop més, la sequera i la calor. Aquest any molt intensa, però per sort, no tant com l’any passat. Cada dia veiem com els ocells i els insectes, els gats i els gossos del Parc s’acosten sovint a la bassa per beure i fer-se una remullada. Passen el dia refugiats a les ombres, quasi no els veiem. Però, i les plantes? Quines estratègies utilitzen per tal de sobreviure a condicions extremes? Sense poder-se moure.
La diferència entre els animals i les plantes precisament és aquesta: els animals tenen la capacitat de fugir, moure’s, escapar-se. Les plantes resten inevitablement fixades a la terra on s’han arrelat. Per això les plantes han desenvolupat capacitats que els animals no tenen. Cada espècie de planta té unes necessitats i unes capacitats diferents de resistència a la calor i la sequera. Us posem alguns exemples que a nosaltres ens semblen fascinants.
Diferents estratègies de les plantes per resistir la calor i la sequera
El romaní, quan no pot suportar més la calor i necessita protegir-se, decideix enviar senyals a les seves fulles més exposades per tal que es recargolin. Sabem que el romaní té ja de per si les fulles en forma d’agulla, però es protegeix per tal de tenir encara menys superfície exposada al sol i així guardar l’essència de la planta que es troba al darrera de cada fulla i evitar que es deshidrati.
O, per exemple, els arbres. Com s’ho fan? Molts ja us hi haureu fixat però alguns arbres, com l’àlber, deixen anar les fulla en plena onada de calor recordant-nos un paisatge de prematura tardor. Ho fan per reduir la seva superfície de fulles segons la disponibilitat d’aigua que tenen.
L’onagra (Oenothera) una preciosa planta medicinal, o la flor de nit (Mirabilis jalapa), quan ja els hi han sortit les flors decideixen tancar-les de dia i obrir-les al vespre, quan ja no fa tanta calor.
I la regalèssia? Aquesta planta aguanta molt bé la calor ja que el seu principal creixement es concentra en els rizomes subterranis. Aquests rizomes no son pas arrels, són tiges subterrànies. A fora, la planta tindrà dues branquetes, però a dins, sota terra, va creixent, fresca i protegida. La regalèssia aguanta períodes de sequera molt llargs. És molt intel·ligent: quan hi ha bones condicions a fora, creix cap amunt, i quan les condicions són dures a fora, creix per sota i forma els apreciats bastonets de regalèssia on concentren també les seves propietats medicinals. I el mateix que passa amb la regalèssia també ho aplica la menta. Darrerament l’hem tallada i ara sembla ben bé que està morta, però no patiu, a la que baixin les temperatures i tinguin de nou una certa humitat ambiental tornarà a créixer ben ràpid.
Així doncs, un cop més els vegetals ens demostren que són éssers vius molt savis, si la saviesa la relacionem amb la seva capacitat de resiliència. Mentre els animals fugim de la calor, perquè el nostre propi cos té molt pocs recursos per fer front a les condicions extremes, les plantes tenen la capacitat de resistir condicions difícils per elles mateixes.
El Parc de les Olors del Serrat ara és un bon lloc per veure com aquesta saviesa vegetal davant la sequera i la calor es manifesta. Cap al tard anem a fer el tomb per collir el sopar. I aprofitem per apreciar com es manifesta aquesta resiliència vegetal. Si la voleu venir a veure, en la propera visita guiada del primer diumenge d’agost us l’explicarem. I sabreu apreciar així la valentia de les plantes.
Pilar Comes Solé
Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors
