5 herbes medicinals i 4 consells bàsics per fer-les servir

Condimentar els plats amb herbes i espècies ha estat des de temps immemorials un aprenentatge de la humanitat. S’anava desenvolupant paral·lelament als coneixements sobre els poders curatius de les herbes i s’anaven barrejant pel camí.

Així antigament es menjaven productes de temporada, productes de rodalies i a l’haver de fer el processament de l’aliment a casa, la nostra alimentació era més sana; els aliments no perdien tantes vitamines i els menjàvem més frescos. A més, fèiem servir el menjar com ‘medicina’ perquè teníem uns coneixements transmesos de generació en generació, no sempre conscient, sobre el seu ús. La sopa de farigola i all que la nostra àvia ens preparava quan estàvem refredats, a més de fer de ‘reconstituent’ aportava tot el poder desinfectant i antibacterià de la farigola i l’all.

En els nostres dies, amb el ritme frenètic de vida i els gustos que van canviant, hem deixat “d’alimentar-nos” del camp i hem passat a alimentar-nos de la indústria. ‘La indústria’ amb els seus criteris econòmics de màxims beneficis ha reemplaçat els condiments i herbes naturals per síntesi de laboratori, saboritzants ‘amb olor o gust a ….’ més barats i fàcils d’obtenir. D’aquestes síntesi de laboratori saboritzants, colorants, conservants i additius hem anat sabent que no només no són innocus per a la nostra salut sinó que alguns fins i tot poden perjudicials.

Per això condimentar els plats amb herbes o espècies naturals i ecològiques, a més d’ajudar-te a potenciar el sabor dels aliments, al mateix temps, aporta beneficis per a l’organisme.

Conèixer les propietats de cada herba alimentària, així com alguns dels seus usos a la cuina, ens ajudarà a treure-li major profit i així podrem afegir el que més ens convingui segons el trastorn de salut que vulguem millorar.

Perquè pugueu tenir a casa una sèrie d’herbes ecològiques, de la collita 2020 hem preparat una col·lecció d’herbes per la cuina. Comencem per aquestes 3: orenga, farigola i romaní que avui posem a la vostra disposició a la botiga on line amb un preu de 9€, podeu afegir el llibret “d ‘Herbes a la cuina” per tenir una sèrie de receptes on aplicar-les.

Alfàbrega: podria considerar-se una espècie “premium”. Procedent d’Àsia i l’Índia, aquesta planta alcalina té propietats antiinflamatòries, combat la fatiga, l’ansietat i l’insomni, és beneficiosa per al teu funcionament intestinal, redueix el malestar estomacal, afavoreix les bones digestions, activa el sistema immunològic, és eficaç per laringitis i faringitis, enforteix el cabell i accelera la recuperació dels refredats.

Llorer: les fulles del nostre amic llorer, present en nombrosos guisats, carns, verdures, pollastre o marisc, són ideals per a pal·liar les digestions pesades, prevenir l’acidesa estomacal i reduir els gasos. També té propietats diürètiques i antireumàtiques, tracta afeccions de l’aparell respiratori, regula el flux menstrual, redueix l’estrès i l’ansietat i alleuja les infeccions bucals.

Orenga: tots pensem en la pizza quan se’ns ve al cap aquesta espècie, que tradicionalment s’ha emprat com a remei digestiu, per a pal·liar gasos, recargolaments i espasmes i com antisèptic i antibiòtic natural en el cas d’infeccions respiratòries i digestives. També ajuda a el fetge en els seus processos de desintoxicació, és antioxidant i afavoreix la bona circulació, a més de millorar la memòria.

Farigola: aquesta espècie és molt rica en ferro i s’empra molt per curar refredats, grips, asma i refredats causa de les seves propietats antisèptiques i expectorant. També constitueix un estimulant digestiu, s’ha fet servir tradicionalment com a remei per els malsons i somnífer suau.

Romaní: és una espècie molt completa, ja que funciona com a antisèptic, antiespasmòdic, aromatitzant, depuratiu, estimulant estomacal, carminatiu, colagog -facilita l’expulsió de la bilis-, diürètic o hipotensor gràcies a les seves múltiples propietats. El seu elevat contingut de ferro fa d’aquest condiment 1 condiment especialment indicat per a l’anèmia, com gairebé totes les plantes aromàtiques és rica en antioxidants i afavoreix la microcirculació de la sang, per tant, resulta molt útil en tractaments rejovenidors. Antigament se li atribuïen propietats per enfortir la ment i millorar l’agilitat mental, així com per alleujar les migranyes i els períodes d’astènia.

1. Diferenciar herbes y espècies: quan fem servir herbes vol dir que utilitzem normalment les fulles i/o la flor, mentre que les espècies són normalment llavors o bé arrels. En les nostres terres mediterrànies els nostres condiments són més aviat fulles, en canvi als països amb climes tropicals compten amb moltes més espècies. És d’on en ve el pebre, la cúrcuma, el gingebre….
2. Totes les herbes i condiments tenen una propietat comuna: son ‘superaliments’ com els diuen ara, per l’alta concentració d’antioxidants, les propietats desinfectants i antibiòtiques que tenen. Si incorporem una petita quantitat als nostres plats, estarem aportant una alta concentració de principis actius al nostre menjar.
3. Les herbes no han de tocar el cul de la cassola: els principis actius de les herbes són molt ‘volàtils’ i per tant, amb altes temperatures o una exposició perllongada a la calor fa que es perdin les seves propietats. Per això és millor, si volem tenir totes les propietats medicinals, afegir-les a l’últim moment, abans de l’ultima remenada i tapar la cassola per a que no es ‘volatilitzin’. O amb les carns a la planxa afegir-les el darrer minut de cocció.

O amb la infusió, tenir sempre la precaució de tapar la tassa o la tetera perquè els principis actius no s’escapin amb el vapor.

4. Podem fer servir les herbes en multitud de preparats culinaris dolços o salats: us animem a experimentar amb l’ús de les herbes: galetes de romaní, gelat de farigola, escuma d’alfàbrega…. Hem de tenir en compte que podem fer ús de les herbes tant en sec com fresques, però si les tenim seques , cal procurar posar-ne menys.