Sovint quan parlem del món dels llibres es cita la revolució de la impremta com el gran canvi , però molts segles abans el papir va suposar una autèntica revolució en el món de l’escriptura. Abans de poder escriure amb el suport del papir, els humans ho feien sobre, fang, ferro o pedra. Materials pesants i molt poc pràctics.
Com ens il·lustra amb un text a mode d’assaig divulgatiu la Irene Vallejo en el seu llibre: “L’infinit dins d’un jonc”,el papir, una planta aquàtica molt abundant a les ribes del Nil es va convertir en un producte de gran valor perquè permetia escriure en un suport lleuger i gairebé infinit. Si us agrada la Història us recomano aquest llibre que destil·la erudició, precisió i sensibilitat.
El papir, una planta que val per a tot
El Cyperus papyrus és un jonc de la família de les ciperàcies (la mateixa família de la xufla) que té diferents aplicacions:Per cistelleria (Us recordeu del cistell on van abandonar al mig del riu en Moisés? Doncs estava fet de papir). Com aliment.Com a combustible, ja que la seva arrel fa funcions de llenya. Com a planta ornamental. I com a suport per a manuscrits. Fa uns 5000 anys que ja es té constància que se’n feien.
Si volem tenir la planta del papir a casa nostra la podem tractar com una planta d’interior, ja que no suporta gaire el fred. I l’hem de regar abundantment cada dos dies. L’ideal és que la plantem a la vora d’un petit estany que alhora estigui ben protegit del fred.
