Un tresor vora l’’Ebre

No fa gaires dies que l’Oscar Bosch em va convidar a conèixer l’espai que custodien i que composa la reserva natural d’aus de Sebes (Flix). Volia saber si la regalèssia (Glycyrrhiza glabra) que els surt espontània podria tenir alguna aplicació.

Jo pensava que me’n mostraria unes quantes plantes. Però quina va ser la meva sorpresa quan m’anava ensenyant camps i camps on la regalèssia era la planta dominant. En tornant em vaig documentar i efectivament ja fa molt temps que està naturalitzada a les vores de l’Ebre, I ara doncs a començar un projecte per valorar-la. 

Tot comença doncs per estudiar-la i veure en quins productes la podem aplicar. Ves per on hem trobat un tresor vora l’Ebre que redescobrirem amb molt de gust.

Com és la planta i com es cultiva

Es tracta d’una planta vivaç, que es reprodueix molt fàcilment de manera asexuada per estolons que s’estenen per sota terra de manera horitzontal, igual que fa la menta. Acostuma a viure prop de l’aigua o bé en terres que tot i seques, tenen el nivell freàtic a prop. És de la família de les fabàcies o lleguminoses, el que significa que conté bacteris simbiòtics que ajuden a la fixació de nitrogen al sòl. Per reproduir la regalèssia s’acostuma a fer amb un tros d’arrel que almenys tingui un borró. Per llavor costa una mica més, les llavors s’han de deixar en remull almenys 24 hores abans de sembrar-les. Collir la regalèssia vol dir arrencar-ne una part de l’arrel, la part més gruixuda i per això caldrà esperar almenys 2-3 anys.

Vam poder veure el cultiu de la regalèssia al poble de Corella a Navarra. En Nico la recull dels molts camps on abans s’hi plantaven espàrrecs. En abandonar-ne el cultiu, la regalèssia s’ha estès com a bona planta invasora que és. I ell i altres veïns ho han sabut aprofitar i en cullen milers de quilos cada any, tot fent una rotació dels camps, de manera que cada camp s’aixeca un de cada 3-4 anys. La collita es fa a ma una vegada l’estripadora del tractor ha aixecat les arrels de la regalèssia. Com que sempre en queden trossos, d’aquestes restes altra vegada colgades pel tractor en sortiran noves plantes.

Components actius de la regalèssia i les seves aplicacions

És una planta amb força riquesa de principis actius. El seu component principal és la glicirricina, una matèria ensucrada que en grans quantitats pot resultar tòxica, però és molt medicinal i oportuna en petites quantitats i per prendre durant un temps limitat. També té flavonoides (licoflavonol, licoricona, glicerol, glizarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol i glabrona), saponines, tanins (betacarotens, aminoàcids (asparragina), proteïnes, àcids (salicílic, màlic, betulínic, glicirrètic), sals minerals (calci, crom, cobalt, fòsfor, magnesi potassi, silici i sodi) i vitamines (vitamina C i tiamina).

L’arrel de la regalèssia té moltes aplicacions. La més freqüent és com a edulcorant d’infusions o bé de productes alimentaris. A més de la dolçor, la infusió que contingui regalèssia també ajuda a pujar la pressió sanguínia. Per això combinada amb romaní és un bon activador de l’organisme.
El seu principal principi actiu, la glicirizina, actua positivament en la neteja del fetge, per això combinada amb extracte de carxofa i de card marià és molt positiva per depurar el fetge. També té molt bona fama contra les úlceres gàstriques.

“Investigacions recents han demostrat que l’efecte antiinflamatori i calmant de la regalèssia és similar al de la cortisona en el tractament de les úlceres gàstriques, ja que la glicirizina de l’arrel afavoreix la formació d’hidrocortisona, motiu pel qual es recomana en casos de tos, refredats, síndrome premenstrual, esgotament, contra infeccions víriques, ja que augmenta les defenses tot afavorint la formació de leucòcits i anticossos”. (Gausachs, “Les herbes remeieres.Volum II.pàg. 205). Es recomanada per als fogots menopàusics, ja que regula les hormones. En cas d’esgotament i estats inflamatoris com artritis o fatiga crònica, es recomana barrejar-la amb ging-seng i dent de lleó.

I en productes cosmètics se li reconeix una acció despigmentadora, molt important en el cas de la fabricació de cosmètics per al mercat xinès i també s’aplica com actiu de cremes per a pells sensibles.

 

Pilar Comes Solé

Comments are closed.