Una finca de 50.000m2 (5 hectàrees) a Montroig del Camp, plantada d’arbres, sobretot d’oliveres, ametllers i garrofers, on la Montse i en Jaume comencen la seva nova vida…..
Un cop de timó vital
La Montse i en Jaume són una parella establerta a Cambrils fins fa poc temps. En Jaume estava vinculat al món del mar i dels vaixells dins la seva empresa familiar. La Montse tenia la seva botiga de decoració a la mateixa casa familiar. Els seus tres fills ja començaven a tenir edat d’emancipar-se i és en aquest moment vital en què els pares decideixen també complir el seu somni. Senten que els cal un canvi de vida. Senten que volen viure al camp i del camp. Busquen un lloc, una finca on poder viure d’una manera essencial. I troben a la Partida de les Planes el seu lloc. El cop de timó vital ha començat.
Paisatge de garrofers, ametllers, oliveres i molt més
La finca situada a la partida de les Planes a Mont-roig del Camp (Baix Camp) forma un conjunt de parcel·les envoltades amb parets de pedra seca i plantades d’arbres. Es configura com un oasi arbrat, bàsicament oliveres, ametllers, i sobretot uns grans exemplars de garrofers que li donen el caràcter de paisatge mediterrani propi d’aquestes terres del Baix Camp. El mosaic d’arbres que s’han trobat la Montse i en Jaume a la finca que han comprat és el sediment que resta de l’evolució dels conreus en el Baix Camp.
A principis del segle XX el mosaic agrari era format bàsicament per vinyes, garrofers, ametllers, cereals i trossets d’horta on es disposava d’aigua per regar. En arribar la fil·loxera les vinyes van ser arrencades i van ser substituïdes per avellaners. L’any 1956 un hivern gèlid va matar molts garrofers i arran d’això aquests arbres van anar quedant com a conreu marginal, amb els exemplars que van aconseguir sobreviure. A partir dels anys 70 la tecnologia de la percussió va possibilitar fer pous profunds i aquests van facilitar posar en regadiu moltes finques que eren de rigorós secà. Això va fer possible plantar arbres fruiters i fins i tot cítrics. I posteriorment, l’envelliment de la població agrària, la caiguda del preu de les avellanes, i la crisi global de l’agricultura tradicional, va fer que s’abandonessin moltes terres i posteriorment s’anessin plantant d’oliveres en cultiu semiintensiu amb reg de suport.
El Parc de les Olors de Fitafita és una mostra d’aquesta evolució del paisatge agrari del Baix Camp. On s’hi troben exemplars de garrofers insignes, grans vegetals que produeixen unes ombres fantàstiques. Els camps d’ametllers taquen diferents parcel·les de la finca i les oliveres relativament joves ocupen els camps centrals. Una àrea d’horta i cítrics completa el mosaic. Ara la Montse i en Jaume es proposen tenir cura d’aquest paisatge agrari ja existent i completar-lo des de la perspectiva de l’Agroecologia amb l’aportació de biodiversitat que suposarà la plantació de més de 100 espècies de Plantes Aromàtiques i Medicinals (PAM).
El paisatge s’enriquirà amb el cultiu de romanins entre els ametllers. Un bon hort entre els cítrics on s’aniran intercalant les PAM amb les hortalisses… i la creació d’una àrea visitable per fer salut, amb una piscina naturalitzada, un sender terapèutic i un enjardinament amb una gran diversitat d’espècies que acompanyaran l’experiència de reconnectar els visitants amb la natura.
El paisatge agrari en temps d’emergència climàtica ha de convertir-se en oasis de benestar, d’experiències que connectin amb el camp, perquè puguem tornar a estimar i valorar la terra. En Jaume i la Montse ja han fet el pas i ara volen poder compartir el seu espai i experiència amb els visitants que també com ells sentin que la terra els ajuda a recuperar l’equilibri i els permet viure en majúscules.
