| Em fa molta il.lusió el projecte del jardí de les “Tintacions”, on l’art i la natura es trobaran en un racó de la facultat d’Educació de la UAB. El projecte comença Quan ja fa uns quants anys que m’he jubilat de la docència a la universitat m’alegra molt de retornar-hi per ajudar a crear amb les companyes de didàctica de l’art un Jardí temàtic de plantes tinctòries. Avui hem fet la primera sessió “in situ”. Hem pres mides a l’espai i hem començat a fer un primer esquema de distribució de les diferents espècies a plantar. El sentit d’un jardí temàtic de plantes tintòries a la Facultat d’Educació Una de les moltes aplicacions de les plantes és la seva qualitat de tenyir, donar color. I moltes plantes tenen aquesta qualitat, unes més que altres. El sentit de disposar d’un jardí temàtic de plantes tinctòries és molt ampli: una aula a l’aire lliure on l’alumnat podrà tocar, conèixer, collir i saber extreure’n el tint que cada planta pugui oferir. però molt més enllà d’aquest coneixement, el jardí serà un espai crear i per connectar amb la natura, advertir com l’art i la natura formen una simbiosi i les experiències que allí tinguin els serviran de referent per quan ho puguin aplicar a l’escola, una vegada ja facin de mestres. Algunes de les plantes tintòries de llarga tradició Al llarg de la història, moltes plantes de l’àrea mediterrània s’han fet servir per obtenir colors naturals aplicats a tèxtils, pells i fins i a l’art. Entre les més destacades trobem:Isatis tinctoria (Glast o pastell): de la família dels bròquils i cols De les seves fulles se n’extreia un pigment blau, precursor de l’indi. Va ser molt utilitzat a l’Europa medieval abans de l’arribada de l’indi (Indigofera tinctoria)Rubia tinctorum (roella o granza): de les arrels s’obtenia un intens vermell, molt preuat en la tintura de llana i seda. Reseda luteola (herba groga o llopet): de les seves parts aèries s’extreia un groc brillant i resistent, molt utilitzat en teixits fins. Punica granatum (magraner): les pells de la magrana eren emprades per fixar colors (mordents) i també per aconseguir tonalitats grogues i marronoses. Quercus coccifera (garric) i roures: aquestes espècies acollien el coccus ilicis, un insecte del qual es produïa un carmí intens, precursor del carmí americà (cochinilla). Aquestes espècies , entre moltes d’altres, es trobaran al Jardí de les Tintacions, tot tractant de recuperar la tradició tintòria que combinava sabers populars i artesanals i que en poc temps formarà part d’una iniciativa d’innovació creativa aplicada a la formació dels futurs mestres. |
| Pilar Comes Solé |