A finals de gener el camp està xop, estem concentrats a fer feina al viver, perquè és hora de sembrar i fer planter.
La natura no entén de presses ni d’immediateses, i en un projecte agroecològiccom el nostre, això encara és més evident.
Tot té el seu temps, el seu ritme i el seu procés. Ara el viver està bullint de feina, cal sembrar totes les espècies que es plantaran a la primavera, des de les tomaqueres, alfàbregues i altres espècies de l’hort d’estiu fins a les espècies d’aromàtiques i medicinals amb que hem d’ampliar els camps de cultiu. Collim les llavors i els esqueixos, els sembrem i els plantem al viver i quan ja estan a punt els passem a plantar al camp. Aquest procés de germinació iarrelament pot durar uns 3 mesos, especialment en el cas dels arbustos mediterranis que són força lents. I quan ja estan a punt els plançons els plantem a camp. Per què fem tot aquest procés? No seria millor comprar el planter en algun viver? Ho fem per diverses raons:
– L’agroecologia promou els cicles tancats i l’autonomia dels productors.
– Treballem amb moltes espècies ( més de 50 espècies) i no hi ha al
nostre país vivers que s’hi dediquin.
– És molt més sostenible, ho fem tot a la mateixa finca i no es generen
residus perquè reutilitzem els contenidors.
– Tenir el viver ens permet seguir els processos, provar sistemes diferents i introduir noves espècies sense problemes.
Al Parc de les Olors del Serrat intentem ser el màxim d’autosuficients possible, controlant tot el cicle de vida de les plantes aromàtiques, des de l’origen fins alproducte final.
L’exemple de la farigola blanca (Thymus mastichina)
Amb la farigola blanca hem aconseguit després de més de 3 anys d’esforços convertir aquesta espècie silvestre endèmica en cultivar.
Vaja que ja l’hem domesticat i adaptat a les nostres terres.A la tardor ja vam fer la primera sembrada de llavor de farigola blanca i fa poc vam repicar els plançons que ara ja van creixent. Ara hem fet la segona sembra , que amb sort també la podrem tenir a punt per la primavera. Paral·lelament hem agafat esqueixos i els tractem d’arrelar. Els arbustos mediterranis, com la farigola com que són llenyosos els costa d’arrelar, sovint necessiten tres mesos, i més encara quan no fem servir hormones d’arrelament.Esperem que aquesta primavera quan vingueu a celebrar-la al Parc ens en quedi per a vosaltres.
Calendari de la farigola blanca
Octubre-gener. Reproducció: Llavor i esqueix
Març-abril: Plantació – A la farigola blanca li agraden els terrenys àcids i drenants, com que el nostre sòl és sorrenc i àcid va perfecte.No l’hem d’adobar
gaire. És pròpia de sòls pobres.
Tot l’any: Cultiu – El primer i segon any necessitarem cuidar-la molt, ens dona
molta feina el desherbat, però quan ja es fa dominant amb un desherbat o 2
anuals ja en té prou.
Maig- juny: Collita – Cada any floreix cap a finals de primavera. La collim a ma
quan comença la floració, a una alçària de 10-12 cm de terra, tot procurant
deixar-li branquetes amb fulles perquè pugui rebrotar. El cultiu de la farigola
blanca és perenne, vol dir que pot arribar a durar uns 25 anys i cada any en
fem 1 collita a la primavera i s’hi ha sort podem tornar-ne a fer una altra a la
tardor.
Juny-octubre: Assecatge i processat: S’asseca en 5-7 dies a l’assecador,
estesa en les safates amb branca i tot. Una vegada seca es desfulla i la fulla i
flor neta es guarda al magatzem en sacs de paper.
Tot l’any: Producte final. Elaboració de la infusió Adeu refredats , tot fent la
barreja de la farigola blanca amb altres herbes que arrodoneixen la bona infusió
balsàmica que venem a l’agrobotiga.
Servei de Comunicació
Xarxa parc de les Olors