Plantar patates, plantar lavandes, refer el jardí i ampliar les plantacions són feines del mes de març, quan el dia s’allarga i el risc de gelades ja baixa molt. Tot es desperta al Parc de les Olors…..
Les patates i el canvi climàtic
La tradició diu que per Sant Josep es sembren les patates, però amb el canvi climàtic el període se’ns avança uns quinze dies, per això avui ja estem estenent el fem i passant el tractor per estovar la terra i poder sembrar-les aquesta mateixa setmana.
La patatera és una planta de la família de les solanàcies, la mateixa de les tomaqueres i les albergínies. Ens van venir d’Amèrica cap al segle XVI, però fins el segle XVIII no es van començar a considerar un aliment per a les persones. Actualment això ens sembla inversemblant perquè les patates ara són un aliment bàsic de pràcticament totes les cuines europees. Com totes les solanàcies només ens en podem menjar el fruit, perquè les fulles i tiges ens són tòxiques.
Pel que fa al cultiu de les patates hem de tenir en compte que és una herba que no creix amb el fred. Per això les hem de plantar quan la terra es troba a uns 7/8 ºC , és a dir que no hi ha risc de gelades, alhora que el seu creixement foliar s’atura i s’arriba a assecar si la temperatura ambient supera els 25/30º. Per això les èpoques per plantar les patates són a la primavera i a finals d’estiu si en volem fer dues collites. Les patates són de cicle curt i com que creixen molt ràpid són molt consumidores de nitrogen i per tant abans de sembrar-les hem de preparar la terra perquè tingui força fem disponible. El mateix passa amb les altres espècies de solanàcies, tant els tomàquets com les albergínies volen terra ben adobada.
També és molt important en el cultiu de les solanàcies canviar cada any de lloc on cultivar-les. Cal respectar la rotació de cultiu perquè entre altres coses així podem evitar que a la terra s’hi hagin instal·lat els insectes que són una autèntica plaga, especialment de les patateres: la creïlla o Leptinotarsa decemlineata , es tracta d’un escarabat ratllat molt característic que arriba a fer entre 600 i 1000 ous cada femella i les pupes vermelloses són grans devoradores de les fulles de la patatera. Recordo que els primers anys que vaig fer hort en vam patir un atac sever i em passava hores revisant les fulles i aixafant aquestes bestioles tan desagradables. No us ho recomano.
Ampliem els camps de lavanda
Aquesta setmana ens arribaran més de 4000 plantes de lavanda amb arrel nua. Ens les envia la Quica de Peñarrubia del Bajo Guadiana (https://www.guadianaecologico.com) una productora de plantes aromàtiques amb qui confiem. Els plançons arrelats els han fet al propi camp i ara els trasplanten tot aprofitant les pluges d’inici de primavera perquè els seus cultius els fan en secà i de les que produeixen per a ells ens en fan arribar uns quants milers perquè des del Parc de les Olors ampliem els camps de lavanda a Catalunya. Aquesta vegada 2000 se n’aniran a l’Arboç, al nou Parc de les Olors del Baix Penedès que estem muntant. Mil més les plantarà un bon amic a la finca que ha comprat al Lluçanès i amb la resta completarem el camp que vam començar a plantar l’any passat al Parc de les Olors del Serrat. Ara ens tocarà córrer perquè els plançons no poden estar gaires dies sense tocar terra. Esperem que arrelin bé i que puguem gaudir de la màgia dels camps de lavanda cada vegada a més llocs de la Geografia catalana.
Pilar Comes Solé
