Aquest any la floració de la camamilla s’ha avançat quasi un mes. La sequera i les temperatures anormalment altes hi han ajudat molt. I ara ens cal collir camamilla a tot gas. El problema ben bé no és collir-la , la qüestió és triar-la. Aquest cap de setmana ens hi ha ajudat el grup de visitants. Després de les activitats programades ens hem posat a fer teràpia de camamilla, i que bé que ens ha anat…
Triar camamilla pot ser una meditació conscient i comunitària excel·lent
La tria de la camamilla suposa separar les flors de la tija una a una, ran del calze. Es separen les flors madures, la resta de les petites flors i la tija es reserva com a camamilla industrial… És una feina senzilla que precisa de concentració i d’habilitats motrius de precisió. Però és una feina que ens permet mantenir una conversa, o bé escoltar música i si tenim la sort de poder-la compartir amb altres facilita que ens sentim en comunitat. El resultat és que a més de triar camamilla fem teràpia.
Si les feines del camp, com ara la tria de la camamilla, només les sabem valorar des de la perspectiva econòmica, val més que no pensem en cultivar camamilla. Però si aconseguim tenir una perspectiva més agroecològica, les feines del camp poden ser una oportunitat per generar espais de trobada, per tornar a compartir temps i conversa, tot fent-ho amb un entorn agradable, saludable i on persones de diferents edats i capacitats poden trobar-se a gust.
Ens queden quinze dies intensius de tria de camamilla. Si ens hi voleu ajudar només cal que us acosteu al Parc de les Olors del Serrat.
Les camamilles, tot un món
Quan parlem de la camamilla nosaltres ens referim a la camamilla dolça (Matricaria camamilla), però el nom de camamilla pot referir-se també a altres espècies com ara:
- Camamilla borda (Anthemis arvensis). Sovint es confon i conviu amb la camamilla dolça. Però si ens hi fixem té la tija més fosca i la flor no fa olor.
- Camamilla vera o milfulles (Achillea millefolium ), també se l’anomena camamilla de muntanya. És una herba perenne que creix més aviat a indrets frescals i de muntanya.
- Camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus). És un arbust perenne mediterrani que suporta molt bé la sequera i els terrenys pedregosos. Té uns botons florals grocs molt similars als de la camamilla i amb propietats digestives similars. Rep el nom de Camamilla de Maó perquè a Menorca hi creix amb molta abundància i s’hi fa una subespècie molt valorada per fer infusions digestives i desinfectants per part dels menorquins…
