Ens queden encara algunes setmanes de confinament, de teletreball, d’austeritat social i en molts casos econòmica. Tancats moltes hores a casa tenim temps, però correm el risc de perdre’n el seu valor. Els rituals serveixen per prendre consciència i donar valor als nostres actes. Avui us parlaré dels rituals associats a fer una infusió.
Què és una infusió?
Una infusió suposa prendre’s oralment l’extracte d’una o més herbes que s’han escaldat i deixa’t reposar uns minuts per tal que ens alliberin els seus principis actius. Prendre el te, suposa prendre’s una infusió de fulles d’una planta: Camelia sinensis, una planta pròpia de terres més humides i menys fredes que les nostres. Nosaltres comptem amb plantes medicinals i aromàtiques extraordinàries amb una gran concentració de principis actius que ens garanteixen efectivitat i diversitat. Quan prenem una infusió amb plantes que s’han cultivat a les nostres terres a més donem vida a paisatges i pagesos, que alhora ens aporten salut i vitalitat.
Cada cultura té els seus rituals d’infusions
Cada cultura té les seves herbes i els seus rituals per prendre-se-les. Al Japó i a Xina els rituals vinculats al te són quasi una religió. El mate d’Argentina i d’altres països d’Amèrica llatina és quelcom quotidià i compartit. Al Marroc, la cerimònia del te verd amb menta amb una gran quantitat de sucre, acompanya tot acte social. Els russos també són uns grans amants del te i no cal dir que els anglesos han convertit el seu te de les cinc en un ritual exquisit, un autèntic marcador social. Però i els catalans, quin ritual tenim relacionat amb les infusions? Doncs de fet no en tenim cap ni un. Majoritàriament les infusions les tenim associades a un remei per a malestars, especialment els digestius.
I si n’inventem un tot aprofitant la maleïda pandèmia?
PROPOSTA DE RITUAL D’INFUSIONS ADAPTAT AL NOSTRE CONTEXT CULTURAL
1) La tassa millor que la tetera. Això ens permet individualitzar la infusió i que cadascú es faci la que vulgui. La tassa cal que sigui de ceràmica, amb tapa i filtre infusionador.
2) Disposar d’infusions a granel, de manera que això ens permet decidir el grau de concentració i intensitat que tindrà la infusió. I també ens permet no generar residus de bossetes.
3) Fer servir aigua de qualitat. Ja sabeu que l’aigua de l’aixeta té gustos de clor, calç i altres coses que afectaran la infusió.
4) Escalfar l’aigua fins el punt d’ebullició i a continuació escaldar l’herba disposada en el filtre infusionador. Cal tapar de seguida la tassa perquè sinó els principis actius, que són volàtils molts d’ells, s’evaporarien.
5) Deixar infusionar pocs minuts (de 2-4 minuts) i retirar el filtre infusionador i disposar-lo damunt de la tapa de la tassa que farà de platet.
6) Olorar la infusió tot acaronant la tassa entre les nostres mans. Recordar en aquest moment que tenim la sort d’estar vius, i capacitats per sentir fins el més petit detall.
Quan la infusió encara està molt calenta podrem respirar fons i omplir els nostres pulmons del baf ple de terpens, molècules aromàtiques i antioxidants.
7) Prendre la infusió en petits glops mentre xerrem, llegim, treballem o senzillament mirem per la finestra. Deixem que la infusió ens vagi circulant pel nostre organisme i començant a fer els efectes medicinals: hidratació, depuració, desinfecció, relaxació i sobretot reequilibri.
I no oblideu que l’aigua ha de cobrir perfectament a l’herba, però no omplirem del tot la tassa, hi hem de deixar espai per a què s’ompli d’amor i amistat, que és una idea molt bonica que ens suggereixen els japonesos amb el seu ritual del te. I recordeu que la vida és bella si l’omplim de rituals serens, senzills i sempre que puguem compartits.
