L’any 2026 ens ha començat fred. Sort que les tasques al camp en aquest temps són molt energètiques: fer créixer el llenyer, podar les oliveres , tallar les canyes …. Quina relació hi ha entre aquestes feines de camp i les calçotades?
FER LLENYA DE L’ARBRE SEC
A l’entrada del bosc ja fa temps que hi ha una alzina seca, però com que estava ferma no la tallàvem perquè era una bona talaia per a diferents ocells. Però aquest any hem vist que el tronc es decantava i corre el risc de caure. Hem decidit tallar-la i fer la llenya per acabar de passar l’hivern. Amb un sol arbre com aquesta alzina ens podem escalfar més d’una setmana. A l’hivern tallem els arbres secs, mentre que al final de l’estiu i inicis de tardor aclarim el bosc i llavors tallem la llenya verda que s’haurà de disposar en un llenyer perquè s’assequi.
LA PODA DE LES OLIVERES
L’Olivera (Olea europeae) és un arbre mediterrani de fulla perenne molt longeu que tendeix a fer créixer una capçada densa. Perquè li pugui entrar la llum i per afavorir el creixement de fulla nova de l’any ( que és on bàsicament floreix i fa fruit) s’han de podar.
Aquest any vam començar a podar les oliveres a finals de novembre, un cop ja vam collir les olives i tot aprofitant que no feia gaire fred. Ara esperarem que acabi de glaçar. El producte de la poda, tota la brancada que traiem, la donem a les cabres i a les ovelles que se la mengen amb delit. Els compostos fenòlics, minerals i fibra que conté la fulla de l’olivera la fan un aliment molt energètic per al ramat en aquest període de fred. Aquest any també mirarem d’assecar-ne una part de la brancada de la poda perquè provarem de fer una nova infusió amb fulla d’olivera per la seva gran capacitat antioxidant, superior fins i tot a la de l’oli d’oliva verge extra, i pels beneficis cardiovasculars ( va molt bé per tractar la pressió alta)..
TALLEM LES CANYES ARA AL GENER PER ENFILAR LES TOMAQUERES A L’ESTIU.
Els canyissars estan formats majoritàriament per la canya americana (Arundo donax).Es tracta d’una planta perenne de creixement molt vigorós, considerada espècie invasora en molts territoris mediterranis. Les canyes són pròpies d’ambients humits i per això creixen sobretot a les ribes de torrents i rius.
Nosaltres al mes de gener, quan les canyes han perdut la seva vitalitat i s’assequen és quan acostumem a tallar-les i preparar-les per a fer l’enfilat de tomaqueres i mongeteres a la primavera i estiu. Les canyes són un recurs vegetal que pot tenir moltes aplicacions: per fer tanques, cistelleria, eren la base de la volta catalana i sobretot són un suport bàsic per a l’enfilat de diferents cultius.
I LES CALÇOTADES?
Els primers mesos de l’any, des de gener al març és temps de calçotades. Als nostres entorns urbans, la calçotada s’ha convertit en un ritual gastronòmic molt adequat per fer trobades a l’hivern. Però en el seu origen la calçotada era un dinar de tros, que es feia al camp per tal de no trencar el jornal de les feines de poda a l’hivern quan el dia és curt.
Amb la brancada de la poda es feia el foc on es coïen els calçots o ceballots. I la salsa per acompanyar-los era una picada amb tot allò que els quedava al rebost: tomàquets de penjar i alls escalivats, un bon oli, un rajolí de vinagre i unes avellanes i
ametlles torrades a més de la sal. I no podien faltar les nyores. La salsa la feien les dones amb el morter al mateix camp mentre s’anaven escalivant els calçots.
Per a nosaltres les calçotades són un homenatge als pagesos del secà, aquells que la necessitat els feia molt creatius i supervivents en una societat on un tros de terra era un tresor. Si veniu a fer l’experiència de la calçotada al Parc de les Olors del Serrat els farem l’homenatge i us el farem també a vosaltres amb una bona passejada pel Parc de les Olors, collireu els calçots i farem la salsa dels calçots mentre feu un vermutet i a continuació la calçotada a peu dret i l’amanida i les mongetes del ganxet amb botifarra i unes postres amb una bona crema catalana dels ous de les nostres gallines ben assegudets a taula.
Us hi esperem, encara queden algunes places pel proper dissabte dia 17 de gener.
Pilar Comes Solè
Impulsora Xarxa Parc de les Olors