Hi ha plantes que tenen llarga tradició de fer-les servir per fer rams de flors seques. Aquests dies estem collint i fent els rams de sempreviva, esparnellac i de la flor de paper. Totes tres són plantes molt sofertes, fàcils de cultivar i molt agraïdes perquè ens proporcionen alegria, color i fins i tot principis medicinals.
La sempreviva (Helycrisum stoechas)
Agafem el seu botó floral quan comença a obrir-se i en fem rams. A les nostres terres era tradició posar-los als espais de treball o de menjar, perquè és una planta que estimula l’activitat creativa i la digestiva. També es feien servir per posar-los a les tombes dels cementiris i com a rams rituals de Sant Joan. A les catifes del Corpus també s’aplicava la flor de la sempreviva.
En els darrers anys se li reconeixen moltes propietats antial·lèrgiques, especialment les que tenen afectacions pulmonars o bé d’èczemes. Per això s’està valorant molt el seu oli essencial.
L’espernallac (Santolina chamaeciparissus)
Amb els botons florals fem uns ramets arrodonits que es conserven ben bé un any. La seva olor és intensa i ens recorda l’olor de la camamilla. De fet se la coneix com a camamilla borda o de Maó, perquè a les Illes Balears es fa servir com a substitut de la camamilla com a infusions digestives. En ús extern, el seu alt contingut d’absintol la fa molt eficaç com a desinfectant i també com actiu en la dermatitis seborreica.
La flor de paper o statice
Sovint a les floristeries les veiem en rams de flors acolorides i quan les toquem podem advertir que són com de paper (Statice o Limonium sinuatum). És una planta molt rústica que creix en sòls pobres i suporta molt bé certa salinitat. És una planta ornamental que ens alegra els nostres entorns i suporta altes temperatures sense necessitar gaire reg. És una planta perenne. Una vegada hagi arrelat ens pot viure diversos anys i cada any ens florirà.
