Acabades les festes de Nadal encetem l’any amb el cicle d’hivern. La festa temàtica, dels mesos de gener, febrer i març, està dedicada a l’experiència calçotada.
Què farem a l’experiència calçotada del Parc de les Olors del Serrat?
Començarem a les 11 h amb una benvinguda i una petita visita guiada. Participareu a la collita dels calçots, a coure’ls a la flama d’un bon foc i a menjar-los amb un bon dinar on tampoc poden faltar les mongetes del ganxet, una bona botifarra i l’amanida de l’hort. I sobretot, el què és molt important gaudirem de compartir la festa tots plegats.
Després de dinar podreu anar a fer un tomb pel Parc i passar per la botiga on ja disposem de l’oli de raig per vendre. Aquest any és l’oli del Parc de les Olors de Talarn, barreja d’oli verge extra d’arbequina i verdiell. Si preveieu de comprar-ne mireu de portar l’envàs. El preu és a 9,90 € el litre.
Quin origen té la calçotada?
Com moltes festes gastronòmiques, el seu origen està relacionat amb el cicle de feines del camp. A l’hivern la feina de podar la vinya i les oliveres convidava a treballar en colla, a dinar al mateix camp on es treballava. Els sarments i la brancada es cremaven i el foc, amb la mateixa flama, s’aprofitava per fer-hi els calçots, que en un inici segurament eren els ceballots de cebes que havien grillat al mateix camp. Per fer la menja més bona calia fer-hi una salsa amb el que en aquell moment es tenia al rebost: tomàquets de penjar i alls escalivats, nyores, avellanes i ametlles, sal, un bon raig d’oli d’oliva de la recent collita i un raig de vinagre. Tot ben picat en un bon morter.
Com es cultiven els calçots?
El cultiu dels calçots requereixen primer sembrar la llavor de la ceba mare l’hivern anterior. Quan aquestes cebes mare ( una ceba blanca que s’ha anat seleccionant) es cullen a l’estiu, cap a finals d’agost ja es disposen al camp on farem els calçots. Les cebes s’han de disposar en fileres a sobre de la terra, no s’han d’enterrar. I una vegada comencen a grillar, llavors es van calçant, primer només per cobrir-les, i més endavant quan els calçots comencen a tirar amunt llavors s’han de calçar, és a dir fer un cavalló de terra que tapi bona part de la tija dels calçots, així es garantirà que la part blanca del calçot sigui prou llarga i tendra. Llavors només caldrà esperar que creixin i que no plogui massa, perquè sinó es fan massa grossos. Cap al gener ja estan a punt per desenterrar-los i collir-los per menjar.
Com es diu la salsa de la calçotada?
S’acostuma a dir que és el romesco, però no. La salsa de la calçotada és la salvitjada. molt semblant al romesco, però no s’hi posa pa i el secret és que estigui al punt, una densitat que permeti que s’enganxi al calçot i no regalimi. A la vegada que ha de tenir un punt de sal destacat perquè contrasti amb la dolçor del calçot.
Per tant, la calçotada és un invent dels nostres pagesos del secà, una construcció cultural d’alt valor que neix de l’aprofitament, del treball comunitari imprescindible al camp. L’esforç de treballar amb temps de fred convertit en una festa.
Pilar Comes Solé
Impulsora Xarxa Parc de les Olors del Serrat