Cada any als volts de Nadal organitzem un taller de cuina. I aquest any li volem donar un to multicultural. Per a nosaltres el Nadal són galets, carn d’olla i pollastre rostit o bé els nostres famosos canelons, però per a d’altres cultures el Nadal té altres elements gastronòmics, alguns ben curiosos …
El sentit d’un nadal multicultural,on les herbes i espècies hi tenen un gran paper
Les festes nadalenques són un cicle de l’any que pràcticament totes les cultures celebren. Per als jueus és la festa de la llum o Hanuka, per als islàmics la fi del Ramadà i del Gran sacrifici. Per als xinesos el seu Cap d’any és al febrer….Però en tots els casos és un cicle festiu on els símbols, la història, el país i el paisatge entren als nostres plats.
Sabeu perquè hi ha el costum de menjar peix la nit de Nadal? Obeeix a que antigament la nit de Nadal era un dia de Vigília. A Portugal i a Galícia mengen bacallà, a Espanya el besuc i a Centre Europa la carpa arrebossada.
L’escudella i carn d’olla és una aportació de l’Edat Mitjana i el pollastre rostit i/o farcit era un plat selecte, que ja els romans i els àrabs valoraven. Al segle XVIII es van incorporant els nous productes d’Amèrica com ara les patates i les mongetes que es posen a l’escudella. Al segle XIX comencen a triomfar els canelons de carn rostida. I no pot faltar l’amanida depurativa que acostuma a fer de mitja part entre l’escudella i carn d’olla i el rostit.
L’amanida d’hivern és feta amb escarola, api, ruca, canonges, dent de lleó…ben depurativa. I per postres els torrons, semblants als torroni italians o dels halva o alhahú (alfajor) àrab oriental. Les taronges són la fruita més nadalenca per a les terres de Provença i també a Itàlia i a Flandes. Com que n’és el temps val la pena considerarles.
A l’hora de caracteritzar una cuina els principis de condimentació són molt importants, ja que marquen, defineixen el sabor distintiu de cada cultura gastronòmica. Per exemple, la presència de salsa de soja i de gingebre atorga a un plat un clar caràcter xinès, mentre que la combinació de ceba, pebrot i llard remet a la cuina hongaresa, i la combinació de ceba, tomàquet, pebrot i oli d’oliva remet a un bon nombre de cuines «mediterrànies».
En definitiva, una cuina, en sentit ampli, indica, a més d’uns ingredients bàsics, uns principis de condimentació on les herbes i espècies tenen un paper molt destacat.
Aquestes quatre notes de la nostra cuina nadalenca basades en la cultura gastronòmica d’en Jaume Fàbregas i d’en Jesús Contreras, ens ve a dir que el Nadal és un cicle festiu on inevitablement “ els símbols, la història el país i el paisatge entren als nostres plats” i jo hi afegiria que per això és un bon moment per tenir una actitud multicultural, oberta per valorar i apreciar altres tradicions i aprendre d’altres cultures.
Pilar Comes Solé
