Subscriu-te

Search
Close this search box.

Sabeu com es pot “sembrar aigua”?

De la sequera llarga i intensa que patim n’hem de treure coses positives, una d’elles és prendre consciència del valor de l’aigua i del que es pot fer per afavorir-ne una bona gestió, fins el punt de saber sembrar aigua.

Què vol dir sembrar aigua?

Un greu problema que pateixen les terres agrícoles i els boscos és que si el relleu té pendent, l’aigua de pluja tendeix a córrer per gravetat i no s’infiltra al terra, fet que provoca el fenomen desertitzador de l’erosió. Aquest problema, del que n’eren molt conscients els nostres ancestres, feia que construïssin parets de pedra seca per fer bancals plans i així fer que l’aigua es filtrés i no es perdés ni l’aigua ni el sòl… Quan es construïen aquestes parets de pedra seca els nostres avantpassats sembraven aigua. La humitat retinguda al sòl garantia la supervivència de la vinya del Priorat , de les que hi havia als Cingles del Bertí i que contemplo cada dia des de casa meva.


Al Parc de les olors del Serrat mirem de sembrar aigua tot plantant línies d’aromàtiques i arbres contra pendent, de manera que en ploure l’aigua no discorre pel pendent sinó que es va infiltrant i va formant petits bancals cada vegada més planers.


Però el neguit que tenim a causa de la sequera tan llarga com intensa ens ha fet pensar i molt en com de valuosa és la pluja per a la supervivència dels éssers vius. I a la vegada com hem de ser previsors i saber sembrar aigua, perquè si sembrem potser collirem… i sobreviurem.


A continuació us expliquem alguns dels exemples de com els humans hem aplicat diferents tècniques per sembrar aigua.

La sembra i collita de l’aigua és un concepte que prové de les cultures indígenes dels Andes peruans. Abans que hi arribessin els colonitzadors els indígenes peruans es preocupaven de recollir l’aigua de pluja de l’escorrentia superficial de la part alta de la muntanya per infiltrar-la en els aqüífers ( d’això en deien sembrar-la), de manera que al cap d’un temps aquesta aigua omplirà manantials ,

L’experiència dels indígenes dels Andes peruans

La sembra i collita de l’aigua és un concepte que prové de les cultures indígenes dels Andes peruans. Abans que hi arribessin els colonitzadors els indígenes peruans es preocupaven de recollir l’aigua de pluja de l’escorrentia superficial de la part alta de la muntanya per infiltrar-la en els aqüífers (d’això en deien sembrar-la), de manera que al cap d’un temps aquesta aigua omplirà manantials , pous i rius. I evitaven que l’aigua de pluja corregués muntanya avall provocant una erosió intensa del sòl i sense que s’infiltrés anés a parar als peus de vessant provocant inundacions sobtades.

A Sierra Nevada es sembra aigua des de l’època del al-Ándalus mitjançant una infraestructura que es coneix com “acequias de careo”. Es tracta d’uns canals excavats en la part alta de la muntanya, on es concentra l’aigua del desgel i la pluja de les capçaleres dels rius i de les muntanyes per infiltrar-la muntanya avall,

L’experiència de Sierra Nevada

Però el cas dels Andes peruans no és pas l’únic. A Sierra Nevada es sembra aigua des de l’època del al-Ándalus mitjançant una infraestructura que es coneix com “acequias de careo”. Es tracta d’uns canals excavats en la part alta de la muntanya, on es concentra l’aigua del desgel i la pluja de les capçaleres dels rius i de les muntanyes per infiltrar-la muntanya avall, a les “simas, calaeros o matas”, de manera que el procés d’infiltració és lent i així es pot garantir que els rius de la vall mantinguin pràcticament constant el seu cabal.

Bona part dels boscos de roures i de castanyers de Sierra nevada i la vida als pobles de l’Alpujarra granadina depenen dels careos que actualment es tornen a valorar i mantenir, fins convertir-se en una de les característiques del paisatge cultural d’aquesta Reserva de la Biosfera. Però a més de recuperar “las acequias de careo” una altra manera de sembrar aigua és restaurar la coberta verda, de manera que els ginebres, les sabines, i altres arbustos són claus perquè s’ajudi a estabilitzar els sòls i evitar l’erosió.

Entorn “Las acequias de careo” de Sierra nevada podeu consultar l’enllaç següent:
https://youtu.be/_zXPQ1zg7fo

La proposta de Keyline o línia clau des d’Austràlia

 

En els darrers temps i normalment vinculada a l’agroecologia i la permacultura s’ha difós la tècnica del disseny Keyline que l’enginyer P. A. Yeomans va desenvolupar als anys 50 del segle XX a Austràlia. Es tractava de controlar l’escorrentia de la pluja i ajudar a la infiltració en indrets amb pendent sense necessitat de fer terrasses o bancals.

Es tracta d’una tècnica que, tot respectant les corbes de nivell del terreny, s’aplica un tallat de la superfície del sòl arada yeomans), per tal que l’aigua de pluja s’inflitri en aquestes línies. I això afavoreixi que el sòl es vagi fent cada vegada més fèrtil gràcies a que l’aigua s’infiltra i no erosiona la capa fèrtil.

 

Podeu veure’ns més informació a:

http://www.lineaclave.org/

https://youtu.be/C_6Hkl6zEJA

Si aneu mai a Madeira ben segur que fareu una passejada per “las levadas”. Es tracta d’un sistema de canals que recullen l’aigua provinent dels boscos de llorers o laurisilves que hi ha a la part alta de les muntanyes.

Les” Levadas” de Madeira

Si aneu mai a Madeira ben segur que fareu una passejada per “las levadas”. Es tracta d’un sistema de canals que recullen l’aigua provinent dels boscos de llorers o laurisilves que hi ha a la part alta de les muntanyes. En comptes que l’aigua discorri lliurement pels vessants amb molt pendent provocant una erosió del sòl, l’aigua es recull i es canalitza per aprofitar-la i perquè no perjudiqui l’ecosistema. Les Levadas es van construir cap el segle XVI quan es van iniciar els cultius de canya de sucre i més endavant vinyes per part dels pobladors de l’illa. Es tractava de garantir l’abastiment d’aigua a les valls. En el segle XX les levadas es van fer servir per generar electricitat i més recentment són un atractiu turístic perquè es pot fer senderisme tot caminant pels corriols que acompanyen les Levadas.

 

Pilar Comes Solé
Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors

Desplaça cap amunt

Aquesta web utilitza "galetes" de tercers per desenvolupar determinats serveis. Si continúes, acceptes les "galetes" Més informació

Les opcions de galetes en aquesta web estan configurades per permetre "galetes" per oferir una millor experiència de navegació. Si segueixes fent servir aquesta web sense canviar les teves opcions o fas clic en "Acceptar" estaràs acceptant les "galetes" d'aquesta web.

Tancar