Recentment m’ha arribat a les mans el llibre TRENES D’HERBA DOLÇA de la Robin Wall Kimmerer. Cada dia en llegeixo un capítol i cada dia m’emociono. Es tracta d’un llibre autobiogràfic de l’autora però no només això, ……us el recomano , però sobretot us aconsello llegir-lo enmig del bosc, en un jardí on es senti el soroll d’aigua de fons. Trobeu el millor racó per connectar-vos amb la natura. I el llibre de la Robin us acabarà d’arrodonir l’experiència.
Llegir a la Robin Wall és com si em llegís el pensament. Em sento ànima bessona d’aquesta dona. Jo també sóc una indígena, això si del Pirineu, amb una infantesa lligada a la terra i de la que me’n van allunyar de cop. Com ella vaig voler estudiar a la Universitat i vaig haver de vèncer les contradiccions que em suposava una ciencia excesivamente atomitzada i poc creativa. I com ella, però, vaig fer-me un lloc a l’estructura universitària, sense oblidar i deixar de valorar els meus orígens i la meva cosmovisió humanista i agroecológica que a dia d’avui encara és la meva bruíxola.
PIlar Comes Solé
