Rituals i curiositats de les plantes de nadal

Sabeu perquè es diu PONSÈTIA i qué celebren els americans el dia 12 de desembre? Joel Robert Poinsett , primer ambaixador d’EEUU a Mèxic, l’any 1925 la va descobrir I popularitzar als EEUU. Per això cada 12 de desembre els americans del nord celebren el dia nacional de la flor de Pasqua, tot coincidint amb el dia que es va morir el seu ambaixador i a banda de fer servir aquesta planta per guarnir les cases per Nadal també és tradició que la regalin a la persona estimada el dia 12 de desembre.
Per Nadal la nostra casa fa olor de bosc i l’omplim de detalls nadalencs relacionats amb diverses plantes: LA PONSÈTIA, EL VESC, L’AVET, EL GRÈVOL I EL GALZERAN . Encara que aquests Nadals siguin diferents no perdeu les ganes de fer el pessebre, l’arbre, el tió, i el que faci falta…..
Perquè li diem ponsètia?
Ha arribat el temps de la Ponsètia o flor de Nadal (Euphorbia pulcherrima) Aquest és el primer any que he aconseguit salvar la de l’any passat. Mireu que maca que la tinc.

Ha arribat el temps de la Ponsètia o flor de Nadal (Euphorbia pulcherrima) Aquest és el primer any que he aconseguit salvar la de l’any passat. Mireu que maca que la tinc.

Sabeu perquè es diu PONSÈTIA i què celebren els americans el dia 12 de desembre?

Joel Robert Poinsett , primer ambaixador d’EEUU a Mèxic, l’any 1925 la va descobrir I popularitzar als EEUU. Per això cada 12 de desembre els americans del nord celebren el dia nacional de la flor de Pasqua, tot coincidint amb el dia que es va morir el seu ambaixador i a banda de fer servir aquesta planta per guarnir les cases per Nadal també és tradició que la regalin a la persona estimada el dia 12 de desembre.

Ponsètia , una planta que podem aprendre a cultivar.

Floreix de novembre a febrer i per fer-ho necessita passar més de 12 hores a fosques cada dia. Per això coincideix amb el nostre hivern. És originària de Mèxic , allí és un petit arbre que pot arribar a tenir 4 m d’alçària, però s’ha difós arreu del món com a planta que simbolitza el Nadal, Els colonitzadors espanyols  van difondre el costum d’adornar les esglésies per Nadal amb la punsetia. Durant el segle XVII el costum es va difondre pel continent europeu.

Normament la punsetia l’hem de comprar cada any perquè se’ns acostuma a morir. Però això ho podem solucionar si sabem les claus per la seva supervivencia:

 

  • Temperatura. No li agrada el fred però tampoc el calor. Entre 16 i 22ºC i no li agrada estar al mig d’un corrent d’aire ni tampoc canvis bruscs de temperatura.
  • Reg i adob: Vol humitat ambiental perquè sino li cauen les fulles, regar-la sovint però no en gran quantitat i sobretot adobar-la amb fem de cucs , ric en nitrogen, abans de la floració o quan la transplantem. Li va molt bé que la reguem per immersió i en aigua tèbia, però no durant més de 15 minuts.
  • Reproducció: Quan li cauen les fulles després de les festes de nadal, no la llenceu, estarà viva, però no rotarà fins la primavera. Mentre no té fulles es poden l els tronquets tallats ens poden servir com a esqueixos per fer noves plantes.
EL VESC, UNA PLANTA PARSITÀRIA SÍMBOL DE LA BONA SORT  El VESC (Viscum album) és una planta paràsita de diferents arbres de muntanya. Sovint al hivern s’aprecien en els pol.lancres sense fulles unes boles de tiges verdes amb puntets blancs.
 El vesc, una planta parsitària símbol de la bona sort
VESC (Viscum album)

El VESC (Viscum album) és una planta paràsita de diferents arbres de muntanya. Sovint al hivern s’aprecien en els pol  lancres sense fulles unes boles de tiges verdes amb puntets blancs.

El vesc és el símbol de la bona sort segons els rituals dels druides celtes. Per això es recomana posar un ram de vesc a la porta d’entrada durant les festes de Nadal i així evitarem que hi entrin els mals esperits ( i aquest any el Covid19). Quan s’acabin les festes s’ha de cremar com a ritual de purificació. Jo  ho faig sempre i a la mateixa acció també hi poso les branques d’avet, de tot plegat surt un fum aromàtic i desinfectant perfecte.

També té algunes aplicacions medicinals: l’extracte de vesc s’aplicava per al cor i la pressió sanguínia. Tot i que té certa toxicitat.

L’avet i el tió de nadal
L’avet i el tió de nadal

 

Hauríem de parlar dels avets  perquè són un gènere que comprèn unes 50 espècies de coníferes.

El que creix a les nostres terres a l’alta muntanya és l’Abies alba.

És tradició per Nadal comprar un avet, posar-lo dins de casa i decorar-lo. Aquesta tradició és importada, perquè a les nostres terres la tradició es vincula més al tió de Nadal , una soca o bé un tronc màgic que caga regals la nit de Nadal. Un ritual reservat als petits de la casa.

El tió és un ritual d’origen rural, símbol de la fertilitat i l’abundància. Símbol de la necessitat de tenir cura de la natura. Si alimentem bé el tió, aquest ens regalarà llaminadures i coses bones. De la mateixa manera que a l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern

Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de fer-lo cagar i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. I s’estenien als camps. La cendra és un bon adob, sobretot pels alls que es sembren en aquesta època.

El grèvol només les femelles fan els fruits vermells
El grèvol només les femelles fan els fruits vermells

 

El Grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre de terres fredes, propi d’indrets humits i freds, El seu nom fa referència a les seves fulles endurides i punxoses. És una planta dioica, és a dir que hi ha femelles i mascles. Les que fan els fruits vermells són les femelles. Els seus fruits són tòxics per als humans, però en canvi les seves fulles s’apliquen per fer productes medicinals.

La tradició de posar unes branques de boix grèvol florit com a decoració nadalenca ens ve especialment d’Alsàcia, on a aquest arbre es creu que porta molt bona sort i se’n planta sempre que es pot a tocar de les cases. Si tenim un boix grèvol plantat al jardí no hi ha cap problema que el podem i aprofitem les branques per fer-ne elements de decoració nadalenca, però s’ha de tenir cura de no espoliar els dels boscos, perquè és una espècie que en alguns llocs està en risc d’extinció.

El galzeran o cirerer de betlem
El galzeran o cirerer de betlem

 

El galzeran (Ruscus aculeatus) se’l coneix també com a cirerer de Betlem. És un arbust de la família dels espàrrecs. Al hivern , a les plantes femenines hi trobem el fruit , unes boletes vermelles molt atractives com a ornamentació nadalenca. Acostuma a trobar-se en la comunitat del bosc d’alzines mediterrani on acompanya al marfull en el sotabosc.

Els seus fruits són tòxics, però els seus rizomes són apreciats pels seus principis medicinals. Per això se n’ha limitat la recol·lecció perquè podia córrer perill d’extinció.

Comments are closed.