Aquest any les remolatxes ens han sorprès amb una bona collita que ens ha animat la creativitat del que podem fer amb aquesta hortalissa d’arrel tan nutritiva.
El nostre taller de cuina com experiència pràctica, compartida
i amb productes de temporada, com ara les remolatxes
Dos cops al mes fem el Taller de cuina amb herbes. Una experiència pràctica que inclou des d’anar a collir les verdures i herbes que aplicarem al dinar, cuinar entre tots els assistents i gaudir del que s’ha cuinat en una taula compartida amb els assistents al Taller d’aromateràpia i perfums que fem simultàniament.
En les darreres edicions del taller hem introduït el carpaccio de remolatxa amb formatge tendre amb herbes, amb molt d’èxit. Hi havia moltes persones que ens deien que mai havien tastat una remolatxa tan bona.
Quin és el secret d’aquest plat tan senzill?
- Hem de collir les remolatxes en el seu punt. Poden ser grans però no cal que esperem que es comencin a espigar perquè llavors s’endureixen ràpidament. La remolatxa comuna (Beta vulgaris) és cosina germana de la bleda, només que d’aquesta ens mengem les fulles i de la remolatxa l’arrel engruixida.
- Les posem a bullir uns minuts (no més de 5 minuts) amb pell i tot. Les colem i un cop fredes les pelem. Si n’hem collit moltes podem congelar senceres les que no anem a consumir de manera immediata. El caràcter d’arrel lleugerament bullida fa que les remolatxes es conservin molt i molt bé al congelador. Això ens permet anar-les fent servir més enllà de la temporada de finals d’hivern i principis de primavera. Quan ens arribaran els cogombres i encara no tinguem tomàquets podrem fer un gaspatxo original i saborós tot descongelant algunes de les remolatxes de la nostra pròpia collita.
- Les tallem en làmines fines a mode de carpaccio i les anem disposant en una safata.
- En paral·lel barregem la crema de formatge amb les herbes fresques prèviament ben picades: estragó fresc i fulles de cebollí o ceba tendra. I disposem una culleradeta d’aquest cremós de formatge amb herbes al damunt de cada làmina de remolatxa.
- Abans de servir tirem una mica de sal en escates i un raig del millor oli d’oliva per il·luminar el plat. Com que la remolatxa és força dolça li convé el contrast del pessic de sal. I el joc del dolç de la remolatxa amb el greix enriquit del formatge amb les herbes més el toc de sal i oli bo provoca un efecte “umami”( deliciós) fantàstic.
La remolatxa és un aliment molt recomanable. Tot i que és molt rica en sucres, aquests són d’assimilació lenta per la fibra que conté i per tant no té gaires calories. Rica en vitamines B, especialment la B9 o àcid fòlic, que reforça el sistema immunològic. També és rica en minerals: iode, ferro, potassi i silici.
No us espanteu però si al cap d’unes hores de menjar remolatxa us sembla que en anar al lavabo teniu una hemorràgia. Això ho fa que la remolatxa conté molta betanina, un compost que té un alt poder de tintar de vermell porpra. La indústria alimentària identifica aquest aditiu natural com a E-162.
Pilar Comes Solé
