Què fem amb tants tomàquets i tanta alfàbrega?

 ELS TOMÀQUETS I LES ALFÀBREGUES UNA ALIANÇA PERFECTA ENTRE UN FRUIT TROPICAL I UNA HERBA ASIÀTICA

És moment de collir les llavors dels millors tomàquets per a l’any que ve, també ens cal aprofitar l’allau de tomàquets cirerols que tenim i assecar-los per fer-ne la nostra pròpia “Tomatina”, ens cal podar bé les alfàbregues i collir tots els brots florits per assecar-los i fer-ne condiments,  . …Voleu venir a ajudar-nos? Ho farem a l’estil italià, comunitari  i acabarem amb un bon sopar com si fóssim a la Toscana.

Els tomàquets i les alfàbregues una aliança perfecta entre un fruit tropical i una herba asiàtica

Acostumem a plantar les tomaqueres a l’hort a la vegada que també plantem les alfàbregues. Posem una alfàbrega al costat de cada tomaquera. És ben curiós, perquè tot i que les alfàbregues provenen de l’Índia i les tomaqueres d’Amèrica, als nostres horts mediterranis s’han acostumat a conviure d’allò més bé. Les alfàbregues protegeixen les tomaqueres de les plagues d’insectes i fongs, mentre que les tomaqueres protegeixen  les alfàbregues de l’intens sol mediterrani proporcionant-los una mica d’ombra.

El tomàquet i les seves propietats
El tomàquet i les seves propietats

El tomàquet pot considerar-se una fruita perquè té més sucre i aigua que les verdures. Convé menjar-se el tomàquet ben madur, perquè com més verd sigui més proporció de solanina té. La solanina extreu el calci dels òssos  i empitjora els casos de descalcificació i osteoporosi (i el diposita a les articulacions) cosa que agreuja els casos d’artritis i artrosi.

D’altra part, el tomàquet conté força licopè, que li dóna el color vermell característic, un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. Sembla que el licopè neutralitza aquests radicals redueix el risc de determinats tipus de càncers, en especial el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon.

Les propietats beneficioses del tomàquet es concentren quan ens el mengem cuit o bé sec.

Com fem els tomàquets secs del parc de les olors

-Fem servir els tomàquets cirerols, els que es coneixen com a xerrys, però dels que hi ha una varietat que són una mica més grans. Són petits però molt gustosos.
– Els partim pel mig i els disposem en una safata de l’assecador de plantes que té un filat ben dens.
– Pel damunt dels tomàquets hi posem sal i pols de sajolida i orenga.
-Els tapem amb un altre calaix –assecador i els posem a assecar al hivernacle on fa més calor d’enlloc. Perfectament pot estar entre 50 i 60º
-Amb pocs dies se’ns assecaran i una vegada ben secs els guardem en pots de vidre o bé en bosses de paper.
-A vegades els confitem amb oli o bé els molturem tot barrejant-los amb sal i herbes per fer una “tomatina”, una pols barreja dels tomàquets secs, sal, herbes i pebre. Un pols concentrat que va molt bé per aromatitzar plats.

Comments are closed.