Artemisia Annua

Donzell dolç (Artemisia annua)
flor Donzell dolç (Artemisia annua)

És una de les més de 300 espècies d’Artemisies ben identificades. Aquest gènere de la família Asteracees són plantes arbustives molt adaptades a les estepes semiàrides i terrenys rústics. Tenen en comú que són arbustos d’intensa olor i amargor.

El donzell dolç (Artemisia annua) és originària de les estepes asiàtiques. Es tracta d’una espècie anual ( aquí l’especificació d’annua) amb llarga tradició d’ús a la Xina, on rep el nom de Qinghao . Però amb molt poca tradició d’ús a les nostres terres, on però s’hi adapta sense problemes. Se l’acostumava aplicar en estats febrils. Als anys 70 del passat segle, tot buscant plantes efectives contra la malària, es va aïllar l’artemisina que conté amb força quantitat l’artemisia annua. I actualment constitueix el principi actiu de la teràpia antimalària identificada com a “Coarten”, produïda per l’empresa Novartis i l’OMS.

Alguns estudis han demostrat que la infusió d’Artemisia annua podia ser efectiva per combatre el virus del VIH. No només per l’artimisina, sinó com a conseqüència de la sinèrgia d’altres principis actius d’aquesta espècie. Darrerament han sortit alguns estudis xinesos que demostren que l’aplicació de plantes de la medecina tradicional xinesa, entre les que hi ha l’artemisia annua, combinades amb els tractaments de la medecina alopàtica, ha estat clarament beneficiosa en la recuperació dels pacients del Covid-19. (http://www.ijbs.com/v16p1708.htp).

Al Parc de les Olors del Serrat en vam plantar un exemplar fa tres anys i ara ens neix on ella vol, perquè la llavor es difon sense problemes amb el vent.
Darrerament s’ha difós com una planta amb propietats anticancerígenes i d’estimulació de la immunitat. Els components bàsics del seu oli essencial són: la càmfora, D germacrè, cetona artemisia, alcohol artemísia, linalol, cineol, p cimè, i tuyona.

Altres artemises que tenim al Parc de les Olors.

L’estragó (Artemisia dranunculus), planta més aviat de tradició culinària francesa és una de les artemisies més fines. Té un gust anisat i quan es mastega fa un efecte anestèsic a la boca molt curiós. S’aplica a la tradicional recepta de salsa de mostassa, tot picant-ne unes fulletes juntament amb els grans de la llavor de mostassa. També hi ha una subespècie d’Artemisia dranunculus pròpia de les estepes russes. Aquesta té les fulles molt més grans i aspres. Normalment aquesta varietat només s’aplica com a planta ornamental.

El donzell (Artemisia absintium) és una planta rústica, molt adaptada als terrenys secs i rústics. Les fulles d’un color verd grisós desprenen una olor intensa, força repel·lent. Les seves qualitats com a planta amb principis aperitius la van fer ser un dels ingredients clàssics del vermut (de fet el seu nom en alemany és precisament aquest). També se’n feia el licor absenta, tot macerant en alcohol les flors i fulles d’aquesta planta.

Al Parc de les Olors del Serrat apliquem el donzell assecat per omplir els matalassos de les mascotes. Tot recollint la tradició dels pastors de muntanya que afegien als jaços dels animals les fulles del donzell i de l’artemisia vulgaris, l’altra espècie que es troba en gran quantitat de forma espontània a les nostres terres.

Comments are closed.