Ni és ben bé un arbre, ni té res a veure amb el te de les cinc. Però el seu oli
essencial s’ha fet famós. El podem plantar a casa nostra? Podem cultivar arbre
del te a Catalunya?
L’arbre del te és un arbust o arbre baixet i molt rústic
L’arbre del te (Melaleuca alternifolia) és un arbust/arbre de la
família Myrtaceae extremadament resistent, natural de la costa subtropical
australiana i també es troba a Nova Zelanda. Els eucaliptus, la murtra i altres
3000 espècies, entre elles l’arbre del te formen aquesta extensa família que es
caracteritza perquè les espècies que l formen són de climes tropicals o
temperats calents, amb un alt contingut d’olis essencials, expressió de la seva
capacitat de resistència a condicions climàtiques adverses.
El seu ecosistema, on creix de manera silvestre, són els terrenys humits i
pantanosos de la costa australiana. Però actualment el seu cultiu s’estén cada
vegada més i és possible adaptar-lo a l’àrea mediterrània com a conseqüència
del canvi climàtic.
Es tracta d’un arbre estret de fins a sis metres d’alçada cobert de fulles
aromàtiques i estretes (1,5 x 2 mm), disposades en forma alterna. El fruit és
una càpsula.
És fàcil reproduir-lo per esqueix. De fet aquest any n’hem fet reproducció i ara
tenim un bon planter per posar a camp a la tardor.
Es comença a destil·lar quan la planta té un mínim de 3 anys. Es talla a mode
de poda i es destil·len . La droga vegetal és un oli essencial (Melaleuca
alternifoliae aetheroleum) i és un líquid incolor a groc pàl·lid amb una olor
característica, fresca i agradable que s’obté de les fulles i branques tendres per
destil·lació d’arrossegament de vapor. El seu oli essencial el formen més d’un
centenar de components, en els que predominen una barreja d’alcohols mono i
sesquiterpènics.
Propietats i aplicacions
A l’oli essencial de l’arbre del te se li reconeix una gran activitat antimicrobiana..
També és efectiu enfront d’alguns bacteris resistents a antibiòtics,
particularment a Staphyloccoccus aureus . Reconegut antifúngic, és actiu sobre
la Candida albicans i és un potent antioxidant.
En el nostre context cultural s’ha fet famós com a tractament per als polls. Però
la seva tradició d’ús per part dels aborígens d’Austràlia, el converteixen amb
una de les seves plantes medicinals per excel·lència. Les seves fulles
triturades les feien servir per al tractament de la tos i els refredats tos i
refredats, en forma d’inhalacions, o per curar ferides, posant-les a sobre.
Curiositats i recomanacions
Com és que s’anomena arbre del te si no té res a veure amb la Camelia
sinensis ?
El nom arbre del te; (Tea Tree en anglès) prové de la història de la seva
descoberta per part dels europeus, concretament de l’explorador britànic James
Cook. el capità Cook va desembarcar a la costa oriental d’Austràlia.
Allà va observar que els indígenes locals (els pobles aborígens Bundjalung)
utilitzaven les fulles d’aquest arbre amb finalitats medicinals.
La tripulació de Cook va començar a utilitzar les fulles de la planta per preparar
una infusió aromàtica que substituïa el te , ja que els recordava al seu gust i
ajudava a prevenir l’escorbut. De tornada a Europa, van batejar la planta
directament com a arbre del te; per aquest ús que n’havien fet.
A la llista d’arbres a plantar enguany al Parc de les Olors del Serrat hi afegirem
una colla de plançons d’arbre del te. Si en voleu algun per afegir a la vostra
col·lecció del vostre jardí només cal que no badeu gaire i en podeu comprar un
plançó abans que nosaltres els plantem a camp a l’octubre.
I si us falta una lectura entretinguda per als vostres atacs de biofília estiuenca i
la calor us priva de fer feina al jardí, us recomanem el llibre de l’Ann Treneman
, “Guia curiosa de les plantes”, publicada per Cossetània. Una manera
entretinguda, molt ben il·lustrada d’endinsar-nos en el món de la botànica on
els textos breus i interessants ens fan enamorar-nos una mica més encara del
món dels vegetals.
