Ens queixem de la burocràcia, dels tràmits llargs i poc eficients que hem de fer per a qualsevol cosa, però és més greu que això…
Darrere de la tecnoburocràcia el que hi ha és una pèrdua d’humanitat i d’eficiència
Més que serveis el que tenim sovint són una carrera d’obstacles insòlits i un tracte inhumà. Es tracta d’un maltractament a la ciutadania de manera programada i cada vegada creixent.
Us en posaré algun exemple viscut per mi mateixa. Aquest any farà 10 anys que vam inaugurar el Parc de les Olors del Serrat i ens hem proposat per a celebrar-ho fer un seguit d’activitats i sobretot ens semblava interessant intensificar la relació amb el municipi, Santa Eulàlia de Ronçana i per extensió a tota la Vall del Tenes. L’alcalde del municipi en els deu anys de funcionament no s’ha acostat al Parc de les Olors, des de la inauguració.
Com que actualment qui és President de la Mancomunitat és l’alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana, em va semblar que si demanava hora per parlar amb ell seria la manera més directa i fàcil de matar amb un tret dos pardals. Em va costar més de dos mesos de correus, instàncies, trucades fins que em van donar una cita i al final a la trobada no s’hi va presentar ell sinó que va enviar una regidora i una tècnica que senzillament recollirien les meves propostes.
Del que vam parlar no me n’han tornat cap retorn i veient que no me’n sortia per aquest canal, vaig demanar cita amb l’alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana, per instància, anant-hi personalment, i encara ho estic intentant de fer-ho per telèfon. Quan ho vaig fer per instància no m’han contestat, quan hi vaig anar personalment la noia de l’OAC que em va atendre d’entrada ja em va dir que m’havia d’esperar perquè aquell dia estava sola i quan em va atendre es va apuntar les meves dades per passar-les a la Carme, qui porta l’agenda de l’alcalde. Ja et trucarà em va dir.
Evidentment no m’ha trucat ningú. Torno a intentar-ho diverses vegades per telèfon. Ja em se de memòria el telèfon i l’extensió de l’OAC (Oficina d’Atenció a la Ciutadania). Resultat: la seva trucada està a l’espera i apa a esperar… després d’uns 5 minuts d’espera penjo. Finalment en un nou intent em contesta una veu amable i em diu que la Carme està a l’altra línia que li passa el meu número i que ja em trucarà.
Tot plegat és un exemple, una excepció? No, és l’onada d’ineficiència i de poc sentit de servei públic que ha envaït tota l’administració. Crec que té raó en Jordi Pigem quan diu:
“ens toca decidir si volem seguir entrant dins el món de la Màquina o sortir-ne, respirar i abraçar la vida“
Jo encara recordo anar a l’Ajuntament i poder-hi entrar, ara no. Et trobes unes portes de vidre a la planta baixa i unes cabines darrere les quals hi ha o no alguna persona. És la famosa OAC. I passa com quan t’atenen al CAP, sempre miren a la pantalla i et sents un número, un objecte, un algoritme.
Les administracions i les persones que hi treballen haurien d’aprendre del món vegetal
El món vegetal, els ecosistemes, funcionen com organitzacions eficients. Gestionen els recursos i es cuiden mútuament a través de les simbiosis vegetals, tot buscant l’equilibri ecològic, tot ajudant-se mútuament. No els calen ni papers ni instàncies senzillament s’escolten i miren de solucionar els problemes sense fer soroll, sense cites prèvies i amb sensibilitat.
Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors