Per fi va caure un ruixat. I de seguida vaig sentir l’olor de la terra mullada, un plaer infinit! Com és que ens agrada tant aquesta olor? Com es produeix? Com hi estan relacionats els olis essencials?
Perquè ens agrada tant l’olor de terra mullada?
En el meu cas està clar que l’olor de terra mullada, després de la llarga sequera i la intensa calor d’aquests mesos, em comunicà confort i vida. Diferents estudis ens indiquen que és una olor que l’associem a quelcom positiu. Els nostres ancestres celebraven els dies de pluja perquè eren garantia de supervivència. Actualment crec que compartim el neguit de supervivència amb els nostres ancestres. Ja s’estan sentint les amenaces de restriccions, de pous i rius secs, aviat potser celebrarem de nou rituals per celebrar la pluja. De fet, nosaltres celebrem els dies de pluja amb un bon soparet a la fresca, tot destapant una bona ampolla de sidra, sentint el soroll de la pluja i olorant el petricor, tot compartint l’estona amb els nostres amics els vegetals, que són els primers que agraeixen l’aigua benefactora i alguns humans que també s’hi apunten.
L’olor de terra mullada: un còctel de petricor, geosmina i ozó
L’olor que provoca la pluja en caure en sòls eixuts s’anomena petricor (unió de dues paraules gregues : petros + ikôr . La primera fa referència a pedra i la segona al líquid que fluïa per les venes dels antics déus grecs). El petricor és el producte del impacte de les gotes d’aigua contra el terra que produeix aerosols, milions de gotes que alliberen els compostos que hi havia sobre el sòl. L’olor del petricor és més intens quan fa molt temps que no plou i es deriva de l’alliberament dels olis essencials que les plantes deixen anar i es fixen a terra o bé a les roques per protegir les seves llavors de la sequera. Quan plou aquests olis essencials es desprenen del terra i es barregen amb l’aire juntament amb la geosmina (olor de terra).
La geosmina és un compost aromàtic produït pels bacteris Streptomyces coelicolor. Es tracta d’un bacteri del grup dels actinomicets que produeixen moltes substàncies antibiòtiques com l’estreptomicina. La geosmina és una olor que es troba a la remolatxa, a alguns vins que tenen tocs de fongs i terra mullada o fins i tot en alguns peixos com les carpes. El nas humà és especialment sensible a la geosmina i la detectem encara que hi sigui en molt petites quantitats. També els animals en són sensibles i això fa que els camells puguin detectar on és l’oasi amb aigua encara que sigui ben lluny.
L’altre component que sovint s’implica en l’olor de la terra mullada és l’ozó, però en aquests cas necessitem que les pluges siguin producte de tempestes on els llamps provoquen un gran alliberament d’ozó i aquest encara ajuda més a l’alliberament de les bombolles aromàtiques que composen l’olor de la terra mullada.
Pilar Comes Solé
