Des del 2021 que no havíem tingut una primavera amb pluges sovintejades i algunes ben abundants. Plou, però no n’hi ha prou per omplir de moment els freàtics. Encara tenim els pous estressats.
Què cal perquè els pous tornin a tenir aigua abundant?
L’estrès hídric dels darrers tres anys han passat factura als pous. I si tenim en compte que més del 70% del territori català depèn de les aigües subterrànies i un 35% de la demanda d’aigua de la població es cobreix amb les aigües de pous, està clar que a més d’omplir els pantans cal que es recuperin els pous.
Quan ens valem de l’aigua que extraiem de pous d’aigua, això vol dir que consumim l’aigua dels aqüífers, és a dir de les bosses d’aigua que contenen les roques del subsol.
Els aqüífers no s’omplen de seguida que plou. Tot i les pluges generoses que cauen darrerament, encara trigarem temps a què l’aigua d’infiltració arribi als aqüífers. Per això ens calen setmanes i mesos d’espera i que la pluviometria continuï essent generosa.
Cal comprendre que tot està connectat i que la recàrrega dels pous és més lenta que la dels pantans
L’estructura dels aqüífers és molt complexa. Encara recordo quan hi va haver els focs de 1994 i se’ns va cremar la finca de Riells. Allí hi teníem una font que rajava tot l’any, un raig continu que anava alimentant la bassa que fèiem servir per regar i ocasionalment ens hi banyàvem a l’estiu. Tenia una mina que recollia l’aigua del suat de la muntanya. Quan el bosc es va cremar la font es va eixugar. Els arbres del bosc cremat van deixar de fer la seva funció de filtre i l’aigua de pluja corria pel vessant cremat sense filtrar-se com abans cap al subsol. L’any 2021 va ser el primer any, després de 27 anys que la font de casa va tornar a rajar momentàniament. És clar que havíem tingut una primavera-estiu molt plujosa. Però el seu retorn va ser un miratge, al cap de poques setmanes la font es va tornar a assecar.
D’aquesta experiència em va quedar la impressió que res tornaria a ser com abans i que hauríem de viure sense la nostra font. Ara ens passa el mateix amb els pous del Parc de les Olors, pràcticament estan a un 10% del seu cabal habitual i tot i les pluges recents no semblen recuperar-se. Haurem de tenir paciència i esperar que els esforços per sembrar aigua ajudin a fer que els freàtics es vagin recuperant encara que sigui més lentament que els pantans. Esperem que de cara a l’estiu us puguem donar la notícia que els pous tornen a tenir l’aigua que tenien abans de la sequera. De moment cal tenir paciència i gaudir de les pluges que ens permeten tenir esperances que la sequera va quedant enrere.
Pilar Comes Solé
Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors