NO PUC MÉS!!!

Les plantes també ens diuen: No puc més!!!

Vaig a lligar tomaqueres a partir de les vuit del vespre, i vaig observant com les
diferents espècies de plantes responen a aquestes altes temperatures i sequera
continuada.
Les mongeteres ja fa setmanes que s’han anat assecant. Només queden quatre fulles
i les tavelles seques, esperen que les collim i guardem la llavor perquè les sembrem
quan les condicions de temperatura i humitat siguin favorables. Les major part de
plantes els agrada viure en mateix confort climàtic que els humans: entre 15 i 25 graus
de temperatura. I això a les nostres terres coincideix amb el període de primavera i
tardor.
Les maduixeres han deixat de fer uns fruits grans i abundants, per fer només unes
maduixetes que semblen silvestres i ni treuen noves flors i limiten el seu fullatge, que
han deixat assecar en bona part. Les anem regant, però no n’hi ha prou, pateixen
l’ardorós sol dia a dia. I ja són massa dies.
Vam deixar florir les pastanagues i ara ja seques, n’hem collit la llavor. I a esperar que
les sembrem a la tardor. Al costat el lineal de menta poliol que fa poc que vàrem collir,
gairebé no ha crescut i de seguida ha florit. Les plantes davant d’unes condicions que
els fan difícil la supervivència el que fan és florir, per tal de garantir la seva
reproducció. La seva vitalitat està minvada i llavors també corren el perill de ser
superades per les plantes adventícies que normalment són molt més fortes.
Les calèndules s’han assecat, ja a la primera onada de calor van fer figa. Però sabem
que la llavor que ha caigut provablement germinarà de nou i tornarem a tenir-les
florides quan la humitat i la temperatura acompanyi. El mateix ha passat amb les
caputxines.
Les carxoferes ben seques, algunes comencen a treure llucs a la base. Però no ho
fan amb gaire decisió. Esperen a rebrotar que la calor afluixi i les pluges acompanyin.
Hem comprovat com no hi ha reg tan bo com la pluja. El reg per degoteig fa que la
planta no es mori, però no es pot comparar amb l’acció reconfortant de la pluja.
El camp d’herba Lluïsa en comptes de tenir un verd intens i unes fulles grans les
plantes van adquirint un color groguenc a mig camí d’assecar-se completament. Però
com que és un arbre tropical, sabem que tornarà a recuperar el color verd tan bon punt
vinguin pluges abundants. Per cert, tenim experimentat que si a l’estiu passen set, es
tornen més fortes a l’hivern per resistir el fred.
Les sàlvies i les lavandes resisteixen la sequera tot fent una pausa. Una vegada les
hem collit, aturen el seu creixement i esperen a brotar a la tardor. Les plantes dormen i
esperen, limiten al màxim la seva activitat biològica. A veure si ho podran resistir.
Aquests són alguns dels exemples d’ estratègies que fan servir els vegetals en un
estiu de dos mesos seguits de temperatures molt i molt altes i sense una gota de pluja.
Esperem que no hàgim de perllongar gaire aquesta situació d’onada de calor quasi
perpètua d’aquest estiu. Ens sentim ofegats per la calor i per la impotència que ens

provoca el nostre entorn vegetal al límit i, i per arrodonir-ho el constant bombardeig
dels incendis amenaçadors. Està clar que haurem de canviar moltes coses per poder
adaptar-nos nosaltres i el nostre entorn a les condicions extremes del canvi climàtic.
Caldrà pensar-hi i posar fil l’agulla per fer-hi front. No podem quedar-nos amb el : NO
PUC MÉS!!