Som un país amb una agenda rural poc estratègica. Tot s’acaba en unes subvencions tan minses com desfasades i atomitzades. O falta visió innovadora o falta voluntat de resoldre els problemes de fons. I aquí sí que la Generalitat de Catalunya té tot el poder per canviar les coses, no cal ser independents per fer-les bé.
Una lectura crítica de l’ordre dels ajuts a la sostenibilitat del 3 d’abril de 2023
Llegim fil per randa l’ordre del passat 3 d’abril on s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la sostenibilitat. Podeu entendre que en tota l’ordre no apareix en cap moment la paraula agroecologia? I així es proposen complir amb l’objectiu del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna? que busca, cito textualment: “incentivar el desenvolupament d’un projecte global integrador de les funcions productives, econòmiques, mediambientals i socials de l’agricultura amb la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible”. Per aconseguir-ho els fons s’han d’aplicar a plans estratègics.
Però més que plans estratègics, el que fa aquesta ordre és passar directament a repartir el pastís dels fons europeus i establir el procediment administratiu per accedir a aquests ajuts. Tota activitat agrícola hi té dret, de manera que el que s’acaba perpetuant és un sistema agrícola superat, atomitzat i agonitzant.
Pel que fa específicament a l’ajut que rebíem nosaltres com a productors de planta aromàtica en eco certificats, després que vam aconseguir tot fent moltes gestions que se’ns assimilessin a l’horta ecològica, de manera que ens anava justeta la subvenció per pagar la DUN (Declaració Única Agrària) i les quotes del CCPAE ( aprox. 1500€/anuals per 4,2 hectàrees de cultiu). Ara al llegir la nova ordre descobrim que ens rebaixen la subvenció en més d’un 70%. Mentre a l’horticultura se’ls pagaran 630€/ha nosaltres només tindrem dret a 164,50€/ha. I en cap categoria es valora el cultiu mixt i l’aportació de biodiversitat que fem les finques agroecològiques on es combina en tot moment l’horta amb el cultiu d’aromàtiques i on la producció es fa amb una gestió ambiental impecable i una petjada de carboni positiva, que podria ser objecte de compensació de CO2.
Però a més, és que en l’ADN de l’agroecologia considerem la incidència social important. Pel nostre Parc de les Olors hi arriben a passar uns 10.000 escolars cada curs i uns 2000 visitants els caps de setmana. La viabilitat econòmica, ambiental i social la tenim demostrada. No fem aquest article per reivindicar més subvencions, perquè ens movem en ridícules xifres, el que si que reivindiquem és que en comptes de repartir misèries entre tothom i així fer una gestió molt feixuga, amb uns costos administratius enormes, que es sigui valent políticament i es defensin els models de projectes d’èxit, innovadors i demostrats.
Nosaltres defensem que s’emmarqui aquest Pla estratègic en l’agroecologia. Ja sabem que no es pot passar de 0 a 100 de cop, però almenys que es fomentin plans estratègics que facin avançar el món agrícola del nostre país tot canviant paradigmes de fons. L’emergència climàtica no necessita molles per tothom, precisa de models que aportin canvis globals i urgents.
Pilar Comes Solé, impulsora de la Xarxa Parc de les Olors.
