Els infants s’asseuen a terra, tot formant un cercle al voltant de la Mireia, porten a les
mans un brot de romaní, un d’espernallac i un de menta, els identifiquen mentre els
toquen i oloren per separat. I després en fan un perfum amb les mans, respiren
profundament ….Un petita experiència d’aromateràpia de camp, un nou arxiu d’olors
que reforça la seva identitat mediterrània.
Els problemes de viure sempre en gàbies
Cada any apreciem que en els grups escolars que ens visiten hi ha un percentatge
creixent d’infants amb problemes greus de dèficit d’atenció, amb autisme, amb
hiperactivitat…. Mestres que també mostren nerviosisme, cansament, els costa de
seguir els tallers, què passa?
Els nens ja no juguen al carrer. Van de gàbia en gàbia. De casa seva al cotxe per anar
a escola, de l’escola als extraescolars que també acostumen a ser espais tancats,
tornen a casa i fins l’endemà. Les generacions anteriors als nostres infants de 0-10
anys actuals jugaven unes 8 hores en espais oberts, actualment no arriba a les 4
hores. Els experts ens diuen que molts dels símptomes de disfuncions que manifesten
tenen l’origen en el dèficit de Vitamina N (Natura, aire lliure, llibertat, córrer, observar., i
nosaltres hi afegim tocar i olorar..)
A principis del segle XX, el 1914 es va inaugurar l’Escola al Bosca a Barcelona. La
primera de les escoles a l’aire lliure, seguint l’exemple de les Open Air Schools. Fa
unes dècades que es torna a parlar de les escoles al bosc, però paral·lelament també
s’observa com els mestres sembla que les sortides les han anat limitant, sigui per
prevenció, per por o bé per altres motius organitzatius i de normatives.
Com d’important és que els infants construeixin la seva identitat mediterrània a
través dels sentits?
Som del parer que l’aprenentatge a l’aire lliure per ser significatiu va bé que sigui guiat
i amb un objectiu educatiu clar. En el cas del Parc de les Olors l’objectiu és que els
infants ampliïn la seva biblioteca d’olors i de coneixement sobre la nostra flora útil per
tal de reforçar la seva identitat mediterrània, vincle afectiu amb el món vegetal i amb el
camp. A més oferim un espai terapèutic i de joc lliure, on els infants conviuen per un
dia en llibertat amb animals, al bosc i reben els beneficis d’un espai amb un aire net i
visualment divers i plaent…
Per què els mestres no reivindiquen un entorn verd per les escoles i les sortides?
Ara que els mestres estan reivindicant un seguit de coses i es mobilitzen intensament
fent vaga, m’ha estranyat que entre les seves demandes no hagin inclòs la necessitat
que els propis entorns escolars puguin incloure espais verds i terapèutics,
enjardinaments sostenibles on fer perfums amb les mans, tot fent exercicis de
respiració i relaxació abans d’entrar a l’aula i el foment de fer classe a l’aire lliure, fer
sortides a espais verds i naturals. Així el clima de l’entorn d’aprenentatge seria més
relaxat.
Tornem a fomentar les escoles a l’aire lliure? Sortim de les gàbies?