M’agrada ajudar a joves que estimen el camp

Ahir vaig anar a fer treball de camp a visitar en David, un jove fuster que estima el camp i s’ha comprat una petita finca a la muntanya. Primer s’ha rehabilitat la casa on viu amb enginy, gust i on ha aplicat diferents tècniques constructives sostenibles, tot reutilitzant materials. Ara es planteja cultivar les terres que té a l’entorn. Per això hi vaig anar, per ajudar-lo a definir un projecte a la mida de les seves il·lusions i capacitats. De manera que en puguin viure ell i la seva companya. El somni del David ara ja comença a ser bastant sovintejat. La pandèmia, el creixement de la consciència ambiental i la necessitat de trobar alternatives a una societat poc edificant i menys humana, fa que prenguin sentit els desitjos d’orientar el projecte de vida cap al camp.

Personalment m’agraden aquests joves que amb constància, esforç i il·lusió es plantegen fer un gir a la seva vida i volen viure amb coherència amb el que pensen. M’agrada ajudar-los a centrar el seu projecte, a donar-los idees que els el completin i sobretot que el facin viable. I m’agrada poder aprendre d’ells i elles, perquè també ens ensenyen i molt, sobretot que amb joves com ells el futur està en bones mans.

Pilar Comes Solé

Comments are closed.