El Nadal està carregat de simbolisme i de rituals. I un dels símbols més destacats són les plantes. A més de la Ponsètia hi ha altres plantes que simbolitzen Nadal. Les plantes tenen una càrrega simbòlica molt important i per les festes nadalenques això es fa ben evident: l’arbre, el tió de casa nostra…I entre les plantes més representatives hi trobem la ponsètia, la Gautèria, el boix grèvol i el galzeran que tenen en comú els fruits vermells. El vesc és l’únic que no els té, però, en canvi, és molt simbòlic que una planta paràsita sigui el símbol de la bona sort. |
 La ponsètia (Euphorbia pulcherrima) Coneguda com a flor de Nadal, la ponsètia és originària de Mèxic, allí és una planta perenne de grans dimensions, un petit arbre que pot arribar a tenir 4 m d’alçària. Les seves fulles vermelles —sovint confoses amb flors— simbolitzen l’amor, la vida i la sang de Crist en la tradició cristiana. Va popularitzar-se a Europa al segle XIX i avui és la planta nadalenca per excel·lència. El contrast entre el vermell intens i el verd de les fulles representa l’esperança enmig de l’hivern. Sabeu per què es diu PONSÈTIA i què celebren els americans el dia 12 de desembre? Amb la colonització d’Amèrica, el costum d’adornar les esglésies per Nadal amb ponsèties es va difondre pel continent europeu . Però va ser l’ambaixador nord-americà a Mèxic Joel Roberts Poinsett qui li va donar el nom popular i la va introduir als EEUU. Per això cada 12 de desembre els americans del nord celebren el dia nacional de la flor de Nadal, tot coincidint amb el dia que es va morir el seu ambaixador i a banda de fer servir aquesta planta per guarnir les cases per Nadal també és tradició que la regalin a la persona estimada el dia 12 de desembre.  El vesc (Viscum album) una planta paràsita símbol de la bona sort. El VESC (Viscum album) és una planta paràsita de diferents arbres de muntanya. Formen boles en les branques altes dels arbres, per la qual cosa ens costa d’aconseguir-lo. El vesc és el símbol de la bona sort segons els rituals dels druides celtes. Per això es recomana posar un ram de vesc a la porta d’entrada durant les festes de Nadal i així evitarem que hi entrin els mals esperits. Quan s’acabin les festes s’ha de cremar com a ritual de purificació. Jo ho faig sempre i a la mateixa acció també hi poso les branques d’avet amb què he decorat els centres de les taules. També té algunes aplicacions medicinals: l’extracte de vesc s’aplicava per al cor i la pressió sanguínia. Tot i que té certa toxicitat. La tradició de besar-se sota el vesc, molt estesa en cultures anglosaxones, simbolitza l’amor, la reconciliació i la bona sort.  La gaulteria (Gaultheria procumbens) La gaulteria o axocopaque. és un regal vegetal procedent de Mèxic i dels Estats Units , però s’ha convertit amb la planta de Nadal dels països nòrdics. L’etimologia del seu nom respon a Gaultheria en honor a Jean François Gauthier , eminent naturalista del segle XVIII, nascut a Quebec i a procumbent, fent referència a la seva característica d’arbust més aviat terrer.Es tracta d’un petit arbust de la família de les ericàcies, propi de llocs freds i de terres àcides. Les seves arrels s’estenen horitzontalment i les tiges creixen a partir del rizoma soterrat a terra. Les seves flors són blanques i el fruit és carnós, vermell per fora i la seva polpa és blanca, que quan el trenquem ens deixa anar la flaire intensa que ens recorda al reflex. Se li reconeixen propietats antireumàtiques antiinflamatòries considerables. El seu oli essencial s’anomena “wintergreen”.  El boix grèvol (Ilex aquifolium) El Grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre propi d’indrets humits i freds. El seu nom fa referència a les seves fulles endurides i punxoses. És una planta dioica, és a dir que hi ha femelles i mascles. Les que fan els fruits vermells són les femelles. Els seus fruits són tòxics per als humans, però, en canvi, les seves fulles s’apliquen per fer productes medicinals. La tradició de posar unes branques de boix grèvol florit com a decoració nadalenca ens ve especialment d’Alsàcia, on aquest arbre es creu que porta molt bona sort i se’n planta sempre que es pot a tocar de les cases. Si tenim un boix grèvol plantat al jardí no hi ha cap problema que el podem i aprofitem les branques per fer-ne elements de decoració nadalenca, però s’ha de tenir cura de no espoliar els dels boscos, perquè és una espècie que en alguns llocs està en risc d’extinció.  El galzeran (Ruscus aculeatus) o cirerer de Betlem El galzeran és un arbust propi del sotabosc mediterrani humit., amb tiges verdes, o falses fulles i fruits vermells que apareixen a l’hivern. És un arbust de la família dels espàrrecs. A les plantes femenines hi trobem el fruit a l’hivern, unes boletes vermelles molt atractives com a ornamentació nadalenca. Els seus fruits són tòxics, però els seus rizomes són apreciats pels seus principis medicinals. Per això se n’ha limitat la recol·lecció perquè podia córrer perill d’extinció. Aquestes plantes comparteixen elements comuns: el verd persistent i lluent, el vermell intens i la capacitat de resistir el fred. Totes elles ens recorden que, fins i tot en els mesos més foscos de l’any, la natura continua viva. Per això, més enllà del seu valor ornamental, les plantes nadalenques simbolitzen l’esperança, la renovació i la vida. Pilar Comes Solé Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors. |