Que una planta rebi el nom popular de trencapedres ja ens indica que o bé deu ser molt dura o bé ens serveix per desfer els càlculs biliars.. però a més és una planta que ens dona lliçons de supervivència.
Les lliçons del trencapedres
Ahir vaig poder fer una estona de tocar terra, em vaig entretenir a anar regant i alhora netejant les plantes del rodal de les aromàtiques que fem servir més sovint per fer les activitats amb les escoles. I d’una cosa a l’altra, vaig veure que el trosset on teníem el trencapedres ( Lepidium latifolium), que jo havia donat per mort, després de la intensa sequera, tornaven a brotar algunes fulles. D’entre les tiges seques havien brotat unes quantes fulles i encara vaig poder recollir-ne llavors. El trencapedres em va donar una lliçó. Estàvem tan convençuts que no hauria resistit la sequera que ni se m’havia acudit mirar-me’l. I allí estava, brotant gràcies a les primeres pluges, encara que molt limitades d’aquesta tardor.
Les plantes són éssers vius molt valents i moltes d’elles tenen la capacitat que encara que es mori la part aèria, quan les condicions tornen a ser mínimament favorables rebroten gràcies a la reserva de vitalitat que guarden a les seves arrels. És una bona lliçó de vida. Les persones, les organitzacions, la ciutadania hem de saber rebrotar. No ens hem de donar per vençuts per molt que ara vivim una sequera considerable d’il·lusió col·lectiva com a país. Però si fem com el trencapedres resorgirem. Preparem-nos mentre no arriben millors condicions per a aquest ressorgir estenent les nostres arrels amb altres, tot reforçant la comunitat invisible de les nostres arrels.
Pilar Comes Solé
