Pels camps i marges rostits emergeixen unes plantes encara verdes, que
resisteixen la sequera com autèntiques heroïnes: el fonoll i l’olivarda són les més abundants.
Com s’ho fan per sobreviure amb tanta elegància i valentia?
Quines lliçons ens donen de prevenció i autosuficiència?
Les estratègies del fonoll per suportar la sequera
El fonoll silvestre (Foeniculum vulgare) és una planta autòctona mediterrània,
per tant biològicament preparada per a sobreviure períodes d’altes temperatures i sequera estiuenca. Quines són les estratègies que aplica?
- Arrel profunda: Desenvolupa una arrel principal gruixuda que s’endinsa verticalment al sòl per captar la humitat de les capes més profundes on altres plantes no arriben.
- Fulles filiformes: Les seves fulles estan dividides en filaments molt fins i prims, cosa que redueix dràsticament la superfície exposada al sol i per tant la seva transpiració.
- Tiges fotosintètiques: Les tiges verdes assumeixen gran part de la fotosíntesi, permetent a la planta seguir creixent sense necessitat de tenir gaires fulles.
- Capacitat de rebrot: Disposa d’una base llenyosa resistent; si la part aèria s’asseca durant l’estiu, la planta té la capacitat de tornar a brotar amb força quan tornen les pluges.
- Cicle vital molt valent: Pel que fa a la seva part aèria, floreix i floreix a l’estiu i les seves llavors cauran a terra, es dispersaran en gran quantitat , tot coincidint amb les primeres pluges de tardor. I la seva reserva d’energia soterrada, concentrada a les seves arrels, li permetrà tornar a brotar a la primavera.
- Adaptació dels seus compostos químics a la calor i a la sequera extrema . El compost característic del fonoll és l’anetol, un compost químic aromàtic orgànic, concretament un fenilpropè, que és el principal responsable de l’aroma i el gust dolç característic de l’anís i el fonoll, i de les seves propietats medicinals reconegudes. A la natura, es troba concentrat en els olis essencials d’un grup selecte de plantes (el fonoll, la regalèssia, l’estragó, l’alfàbrega…), les quals el fabriquen com a mecanisme de defensa i reclam de pol·linitzadors.
S’ha pogut comprovar com en períodes de màxim estrès hídric la planta redueix l’anetol que fabrica i en canvi prioritza la producció de prolina (un aminoàcid que manté les seves cèl·lules hidratades), entre d’altres compostos
L’olivarda manté la seva verdor i prestància tot i les condicions extremes
L’olivarda (Dittrichia viscosa) és una de les plantes arbustives més resistents de la conca mediterrània. La seva capacitat per sobreviure a sequeres extremes i colonitzar sòls degradats es basa en una estratègia combinada :
- Resina enganxosa (exsudat foliar): Les seves fulles i tiges estan cobertes de glàndules que segreguen una resina rica en flavonoides . Aquesta capa enganxosa actua com un vernís impermeable que bloqueja físicament la pèrdua d’aigua per transpiració.
- Pèls glandulars (tricomes): Disposa d’una alta densitat de pèls microscòpics que retenen una petita capa d’aire humit sobre la superfície de la fulla, reduint l’impacte dessecant del vent i del sol directe.
- Arrel pivotant profunda: Desenvolupa un sistema radicular molt potent i vertical. Això li permet extreure aigua de les capes freàtiques i de les esquerdes de les roques a gran profunditat, on la sequera superficial no afecta.
- Fulles dures i estretes (esclerofil·lia): Les seves fulles tenen una consistència dura i una forma lanceolada estreta. La poca superfície foliar redueix l’àrea d’exposició a la radiació solar.
- Floració tardana a l’estiu: A diferència de la majoria de plantes que floreixen a la primavera, l’olivarda floreix de forma massiva entre l’agost i l’octubre, de manera que espera que baixin les temperatures i comencin les pluges.
- Caiguda parcial de fulles: Durant els mesos de màxima calor (juliol i agost), la planta descarrega voluntàriament part de les seves fullesinferiors i velles per reduir la demanda d’aigua i salvar l’estructura principal de l’arbust.
- L’olivarda practica la guerra química (al·leopatia) per inhibir lacompetència: L’olivarda, com també ho fa el fonoll, fabrica i alliberapotents compostos químics al sòl a través de les seves arrels i de laresina de les fulles que cauen. Aquestes substàncies impedeixen que lesllavors d’altres plantes germinin al seu voltant, assegurant-se no tenircompetència i així aprofitar tots els recursos del sòl.
L’olivarda i el fonoll ens mostren la capacitat d’adaptació complexa que tenen els vegetals.
Una intel·ligència estratègica basada en la prevenció i la recerca de solucions autosuficients.
Està clar que hem d’aprendre molt d’aquest model de ser i de fer. Hem d’actuar amb prevenció, tot buscant l’autosuficiència alimentària i energètica. Ara mateix estic escrivint en un espai climatitzat, l’energia elèctrica de l’aparell és producte de la nostra instal·lació autònoma de plaques fotovoltaiques, i en acabar l’article aniré a buscar els ous de les gallines, els tomàquets i l’agrella per afegir a les llenties que he preparat per dinar. Què voleu més!
