No només anem a contemplar i fer les fotos dels camps de lavanda. Anem a sentir el plaer de tocar-la, tallar-la, destil·lar-la i endinsar-nos en el món de les lavandes i conèixer les diferents espècies. Sopar a la fresca rememorant les trobades comunitàries, on la feina i la festa formen un sol ritual plaent i ple de sentit.
Com es presenta les festes de les lavandes d’enguany?
Des del dia 14 de juny fins el 6 de juliol fem el cicle de les festes de la lavanda. Els dijous, divendres i dissabte les fem de sessió de tarda -vespre i acabem fent el sopar a la fresca, mentre que els diumenges les fem de matí i acabem amb el dinar. Com que hem tingut una primavera plujosa i fresca les lavandes estan espigant lentament. Però ben segur que cap a mitjans de juny ja l’espiga serà florida i presentarà el característic to lilós. Fins a finals de juny la flor de la lavanda serà ideal per a collir-la per a fer rams decoratius. Cap els inicis de juliol la lavanda ja ha estat polinitzada i la flor va caient quedant més aviat el calze on guarda la llavor. Aquest és el període més adequat per assecar la lavanda i fer-ne bosses d’olor o bé destil·lar-la. Sabent per a què fareu servir la lavanda que collireu i us endureu del Parc de les Olors, podeu apuntar-vos a l’inici o bé cap al final del període de la collita.
Aquest any afegirem al camp de lavandí grosso , uns linials de lavandí super i unes altres fileres d’espígol. Aquest darrer és una varietat que ens ha vingut de Bulgària. També lògicament tenim el Barballó (Lavandula latifolia). Així podem veure’n les diferències i saber les diferències entre unes i altres.
Lavanda i espígol és el mateix?
El nom lavanda és un nom genèric que fa referència a totes les espècies i va
rietats del gènere lavandula. Per tant, de manera rigorosa hauríem de parlar de lavandes perquè n’hi ha diverses d’espècies espontànies i moltes més de cultivars o tipus de lavanda seleccionades per la mà dels jardiners i viveristes especialitzats.
Quan parlem d’espígol estem fent referència a la lavanda de muntanya que creix de 700 a 1200m. Científicament, parlarem de la Lavandula angustifolia que en termes perfumers se la coneix com a lavanda fina. En castellà s’identifica com “Alhucema”. Es tracta d’una planta d’una tija simple, d’una grandària més aviat petita però amb un aroma fi i especialment indicat per aplicacions a perfums d’alta qualitat.
L’embolic de noms es produeix perquè l’altra espècie de lavanda espontània més abundant a les nostres terres i per extensió a la península Ibèrica és la Lavandula latifolia que en castellà se l’anomena Espliego (d’aquí la confusió amb l’espígol en català) i que en català entre altres noms se la identifica com a Barballó. La Lavandula latifolia és un arbust rústic amb tiges que tenen una espiga floral principal i dues de secundàries. Conté molt linalol i el seu oli essencial és especialment indicat en aromateràpia pel seu efecte sedant. Creix a les terres baixes de 0-700m i la seva abundància a les terres ibèriques fan que se la identifiqui sovint com la lavanda espanyola.
Finalment, volem aclarir que el lavandí, l’espècie més abundant de lavandules en cultiu, és l’híbrid o barreja de l’espígol i el barballó identificat comunament com a lavanda. Un dels més reproduïts és la Lavandula angustifolia x grosso. La x indica que és un híbrid. Diríem que és la mula de les lavandes. Aromàticament, té molts trets de l’espígol o lavanda fina, però la rusticitat i grandària la té del barballó. S’adapta a totes les terres i és la lavanda més productiva. La major part de camps de lavanda per producció d’oli essencial són de lavandí.
La lavanda us espera , només cal que recordeu que heu de dur un bon cistell, tisores i un barret, la resta ja us ho donarem nosaltres: bon rotllo, coneixements, els camps de lavanda perquè en colliu tanta com vulgueu i un bon soparet a la fresca.
Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors
