L’ANTONIO ENS ARRODONEIX LA DARRERA EXPERIÈNCIA CALÇOTADA
Estem acostumats que les persones que assisteixen a les nostres experiències són
molt positives i gaudim tots plegats d’un dia al Parc de les Olors, però la darrera va ser molt especial…
Us podeu imaginar una persona amb 94 anys essent el primer en collir calçots?
Ja ens va sobtar comprovar com un avi, que va seguir tota la visita guiada molt atent i participatiu, s’asseia a terra per escoltar la mini classe de geografia del paisatge de la Vall del Tenes que els vaig fer abans d’anar a collir calçots. Però encara ens va sorprendre més quan va ser el primer que s’oferí a agafar la fanga per estovar els calçots i poder-los treure de terra. Em va dir: “no he fet de pagès, però vinc de família pagesa.” Com volent dir, això de la terra ho portem a la sang.
L’Antonio, un home menut, enèrgic, discret i amb una mirada tendra ens va donar una lliçó d’humanitat. Per rematar-ho ens va venir a regalar un ocell i un elefant fet amb papiroflèxia. Els acabava de fer mentre gaudia del vermut i esperava començar a menjar els calçots.
Tots els assistents a la darrera experiència de calçotada conformaven un grup humà fantàstic, col·laborador i agraït: El Jordi i la Roser, molt més que clients, amb les seves filles i el gendre que s’entusiasmava amb el nostre projecte. L’Alícia sempre a punt per donar un cop de ma. La Núria que venia a celebrar la seva jubilació amb tota la família i la resta de persones, fins a quasi la cinquantena que gaudien del solet amb gustet de primavera…
I per arrodonir-ho l’Antonio que ens recordava que les ganes de
viure i la tendresa mouen muntanyes, ens ajuden a sentir una felicitat profunda composada per petits gestos que ens fan oblidar els neguits produïts per la inhumanitat que ens volen imposar actualment al món.
El sentit de les experiències que fem al Parc de les Olors i els obstacles
burocràtics per fer-les
Des de l’agroecologia i des de l’economia verda, arreu del món es veu un impuls
creixent de reconèixer que el camp és molt més que “explotar la terra” per treure’n uns productes de mercat.
El camp pot ser paisatge, biodiversitat, producció i equilibri ecològic, espai social on es reforça el sentiment de comunitat, connectar amb la natura, reconèixer la feina del camp i fer salut. Però perquè ho pugui ser i se’n pugui viure dignament cal que l’administració faci un gir de 180º i faciliti que tot això sigui possible.
Les normatives en què s’emparen els tècnics per posar-nos tota mena d’obstacles i prohibicions s’haurien de revisar i agilitzar-ne els tràmits.
La revolució agroecològica necessita un canvi de mentalitat i funcionalitat de les administracions. I és molt urgent si volem atendre l’emergència climàtica, donar alè al camp i ajudar a les persones a viure una vida més sana i equilibrada.