L’aigua del carme , un licor d’herbes per a “passions histèriques”

L’aigua del carme , un licor d’herbes per a “passions histèriques”

A la festa de la marialluïsa vam acabar fent un licor de marialluïsa amb tarongina, sense tractar d’emular a la famosa Aigua del Carme. Ho vam fer tot posant a macerar en aiguardent dolç d’aproximadament 30º les fulles acabades de collir d’una i altra planta a parts iguals, en un pot de boca ampla de vidre que cada 2 dies anirem xinxollant per tal de garantir que l’aiguardent cobreixi i faci l’extracte dels principis actius de la tarongina i de la marialluïsa.

Quin és l’origen de l’Aigua del Carme? Perquè té aquest nom?

Pel que sembla ens hem de remuntar al segle XVII, quan l’orde dels carmelites descalços va difondre un espirituós en base a alcohol de 55 graus i essència de tarongina sobretot, marialluïsa, i altres herbes al gust. Se l’anomenava en aquell temps Agua del Carmelo o de Melisa. S’administrava sobretot per a les “passions hitèriques”, marejos i espants.

Va ser ja al segle XX, quan un comerciant de Tarragona, en Martí Manel Roig,  en va registrar la marca i en va començar a fer una producció industrial. A partir de 1931 la marca va passar a mans de la Comunitat de Carmelites Descalços de Sant Josep ( Barcelona) i amb la col·laboració de Modest Nadal, un farmacèutic de Tarragona en van fer difusió per tot l’estat espanyol.

Però el que no s’acostuma a explicar és perquè les ordres religioses tenen tanta afecció a fer licors d’herbes. Pensem sinó amb els Aromes de Montserrat, ….Les males llengües diuen que l’origen és la prohibició que el Papa feu a les ordres monacals de destil·lar la pell del raïm i veure’s l’alcohol resultant (orujo) per les turques que anaven sovintejant pels claustres dels monestirs.  La prohibició va animar l’enginy dels monjos a crear licors medicinals. Així no era pas per plaer que bevien, sinó que ho feien com a medecina. I la tarongina va ser una de les herbes més utilitzades però que pel seu gust poc intens barrejaven amb altres herbes i espècies, sobretot no podia faltar la marialluïsa.

Comments are closed.