Subscriu-te

Search
Close this search box.

L’agroecologia, entre la tradició i la ruptura

Aquest estiu he tingut de nou a les meves mans el petit però significatiu llibre “La revolució d’un bri de palla” de Masanobu Fukuoca. El concepte d’agricultura natural, la seva filosofia del wu-wei, o no fer, el Nenda Dango, ….encara ara aquests conceptes són innovadors i  trencadors.

Fukuoca inspira, però la nostra tradició pagesa també

Masanobu Fukuoca és un referent de l’agroecologia i de la permacultura. Tot i que va estudiar i exercir de científic especialitzat en la fitopatologia i l’edafologia, ben jove, cap als 25 anys va abandonar la ciència convencional per tornar als seus orígens i cultivar les terres de la seva família, a l’illa de Shikoku, al Japó més meridional. En aquestes terres és on va anar desenvolupant de manera pràctica un estil de vida i de relació amb la natura, tot buscant anar a favor de la natura, intervenint el mínim possible i no fent servir ni màquines ni productes químics i respectant els cicles naturals. Va poder demostrar que les seves terres eren més productives sense requerir d’adobs químics ni llaurar la terra:

“A la tardor sembra arròs, trèvol blanc i cereal d’hivern en el mateix camp, i els cobreix amb una espessa capa de palla d’arròs. El sègol o l’ordi i el trèvol brollen immediatament, però les llavors d’arròs romanen latents fins a la primavera. El sègol i l’ordi es seguen al maig i s’escampen sobre el camp perquè s’assequin una setmana o deu dies. Llavors es trillen i es venten i es fiquen en sacs per al seu emmagatzematge. Tota la palla s’escampa sense triturar sobre els camps com encoixinat. Els camps es mantenen inundats durant un curt període durant les pluges monsòniques de juny per debilitar el trèvol i les males herbes, i donar així l’arròs l’oportunitat de brollar a través de la capa vegetal que cobreix el terra.”

En llegir el cicle de treball al camp que planteja el mètode Fukuoka em va fer pensar en com la pagesia tradicional del nostre país també tenia el seu mètode, eines i tot un bagatge cultural transmès amb l’experiència de centenars d’anys i de com respectaven els cicles naturals, cercaven estratègies per fer la feina amb més eficiència i sobretot en comunitat. En aquest sentit us recomano que visualitzeu el vídeo del que us en passo l’enllaç. Sobretot el fragment en el que l’antropòleg Jacint Torrents ens presenta de manera detallada la complexa cultura agrària del cultiu tradicional del blat a les terres osonenques. No us en perdeu els detalls, són magnífics, una cultura agrària en la que també ens hauríem d’inspirar i sobretot valorar, no només com un testimoni del passat sinó com a font d’un saber que pot tenir una aplicabilitat per al nostre present i futur.

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/en-comu-lagrarietat/211162


Pilar Comes Solé Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors

Desplaça cap amunt

Aquesta web utilitza "galetes" de tercers per desenvolupar determinats serveis. Si continúes, acceptes les "galetes" Més informació

Les opcions de galetes en aquesta web estan configurades per permetre "galetes" per oferir una millor experiència de navegació. Si segueixes fent servir aquesta web sense canviar les teves opcions o fas clic en "Acceptar" estaràs acceptant les "galetes" d'aquesta web.

Tancar