Al camp no podem fer vacances. I a l’estiu més que mai perquè les plantes ens demanen que les collim, les reguem,…estiguem pendents d’uns vegetals que com nosaltres pateixen la calor. Per això les activitats al Parc tampoc aflueixen: la festa de la Ratafia, els vespres a pagès, els tallers de perfums, la visita guiada… Oberts i actius com sempre també a l’estiu!!!
Les vacances laborals tal i com les coneixem al nostre país és un dret constitucional des de 1978. Perquè algú digui que la democràcia no serveix per res. Els contractes laborals les estableixen com obligades i les empreses han de preveure l’organització del treball en una distribució de 12 mesos de contracte, però 11 d’efectius de dies treballats. No passa el mateix en països com Xina o EEUU, que tot i que són països desenvolupats, tenen un marc laboral menys controlat.
Però el sentit de les vacances com a períodes de descans respecte les feines obligades és molt modern. Està relacionat amb el model de societat urbana més que rural i sobretot amb una societat industrial on el turisme és una de les activitats econòmiques més lucratives. El consumisme a les vacances s’incrementa. S’inverteix en fer viatges a terres llunyanes , es fan crèdits per pagar unes vacances…. El capitalisme i el model de vida consumista que alimenta sovint fa superar qualsevol lògica econòmica familiar sensata.
El que és molt antic és tenir cicles de feina variables. En acabar la collita calia celebrar-ho amb una Festa Major a molts pobles del nostre país i prendre’s uns quants dies per treballar el mínim imprescindible. Els horaris i les hores de dedicació a les feines del camp depenien del temps que feia i de les hores de llum disponibles. El camp mana, deia el meu pare, i quan arribava l’estiu es treballava des del trenc de dia fins a mig matí. I després d’una bona migdiada es tornaven a reprendre la feina al camp des de mitja tarda, quan el sol ja no escalfava tant. En canvi a l’hivern la jornada de feina es centrava de manera continuada de mig matí fins que es feia fosc que era molt aviat. La cultura dels horaris flexibles al camp és imprescindible.
Al Parc de les Olors hem recuperat aquest estil de vida. En el cor del dia sovint hem de parar per descansar i tornar-hi cap al vespre que és quan podem tornar a treballar la terra. Les vacances mai poden ser de gaires dies seguits i tenim de fer torns perquè res quedi desatès. Però la contrapartida és que sentim diàriament amb intensitat el pas del temps. Fem un diari de natura vital, sentit i divers. I amb les activitats que us proposem us facilitem que aquesta experiència la pugueu gaudir amb nosaltres.
Per això fem la Festa de la ratafia el proper dissabte. Per això els divendres al vespre podeu venir a fer una estoneta de pagesos i a sopar a la fresca amb els vespres de pagès i tampoc hem interromput el programa de visita guiada i tallers de perfums.
Pilar Comes Solé Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors
