Quina relació tenen els boscos amb el Parc de les Olors? Quin paper hi juguen les PAM en la bona gestió dels espais forestals?
Les plantes aromàtiques i medicinals (PAM) i el seu paper en la gestió sostenible dels boscos.
Del bosc no només en podem treure fusta, biomassa forestal. Les àrees forestals tenen un sotabosc amb arbustos i altres vegetals que poden generar altres aprofitaments. Des de la clàssica farigola, romaní,…a la tradicional i complexa
trementina. Quan es fa una gestió sostenible del bosc, es fa un tracte acurat de
’ecosistema i dins d’aquesta manera de tractar el bosc es pot incloure un plantejament d’aprofitament i bona gestió amb un aprofitament i cura de les espècies amb valor medicinal.
Fa unes setmanes vam assistir a una visita a unes àrees dels boscos de propietat municipal de la Vall de la Vansa (Prepirineu, àrea del Cadí). Amb aquesta sortida de camp s’encetava un PROMACC (Projectes Forestals de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic).
Els PROMACC són projectes operatius, desenvolupats a Catalunya, que promouen la gestió forestal multifuncional dels boscos mediterranis amb la finalitat de contribuir tant a la mitigació com a l’adaptació al canvi climàtic. Aquestes accions es centren en tres serveis ecosistèmics clau: Fixació de CO2, millora de la recàrrega d’aqüífers i major biodiversitat.
Es tractava de decidir si les àrees de bosc escollit eren adequades per fer-hi una
gestió sostenible i allí vam coincidir diferents actors de l’administració local, comarcal ,del Centre de la Propietat Forestal que és qui coordina aquests projectes i nosaltres que representem l’entitat impulsora i coordinadora per fer efectiu el projecte (Rural Return i Parc de les Olors. Només hi faltaven uns actors importants: les empreses que han de comprar els crèdits climàtics generats amb el model de gestió sostenible del bosc i que els serviran per fer la compensació de les seves emissions inevitables i poder reduir la seva petjada de carboni.
Però confiem que els sabrem convèncer perquè hi participin quan el projecte es concreti i tiri endavant.
Mentre ens miràvem les parcel·les del bosc a gestionar vam trobar unes matetes
d’espígol, la lavanda de muntanya, que creixien en una petita clariana.
Vam fer notar que seria interessant i possible reproduir-la i poder ajudar a què aquesta comunitat vegetal, tan abundant en altres temps quan el bosc estava molt esclarissat, pugui tornar a viure-hi. Hi vam trobar també una gran abundància de boix. Un arbust del que antigament se’n feien eines i peces de fusta. I vam anar a parar a la Trementina.
La recuperació de la trementina dels boscos de les terres de les trementinaires.
La trementina és una substància obtinguda de la resina de coníferes, sobretot dels pins. La seva obtenció, gairebé ha desaparegut a Catalunya durant el segle XX. Fins mitjan del segle passat les dones de les terres del Cadí i de la Vall de la Vansa, les trementinaires, feien trementina i aprofitament d’altres herbes medicinals i les anaven a vendre a peu lluny de casa seva.
La trementina és un oli essencial compost principalment per terpens. Després de la seva destil·lació, es pot separar la trementina d’oli (fracció volàtil) de la colofònia (fracció sòlida), aquesta última utilitzada en la fabricació de vernissos, adhesius i sabons. A Catalunya, el pi blanc i el pi roig són les espècies amb més potencial per a la resinació comercial.
Com s’extreia la resina ? Com es feia la resinació?
L’extracció de trementina s’inicia amb la recollida de la resina del tronc del pi
mitjançant un procés anomenat resinació. Aquest procés consta de diverses fases:
1. Selecció i preparació de l’arbre
– Selecció d’arbres adults sans (diàmetre ≥ 25 cm)
– Neteja de la part baixa del tronc.
– Obertura d’una ferida o “cara” en la escorça per activar el flux de resina.
2. Aplicació de l’estimulant
S’aplica una pasta estimulant (habitualment a base d’àcid sulfúric o estimulants
orgànics més sostenibles) per mantenir o augmentar la secreció de resina al llarg de la campanya.
3. Col·locació del recipient
Es fixa un pot o bossa de plàstic sota la ferida per recollir la resina a mesura que flueix.
La producció sol durar de maig a octubre, amb extraccions cada 15–20 dies.
4. Recollida i transport
La resina s’endureix parcialment i es transporta a un centre de destil·lació on se
separen les seves fraccions mitjançant destil·lació per arrossegament de vapor.
5. Destil·lació i obtenció de la trementina
La destil·lació de la resina té com a objectiu separar les dues fraccions principals:
Fracció Trementina : Oli essencial volàtil ric en terpens
Colofònia: Residu sòlid ric en àcids resínics
Diversos projectes europeus i catalans (com SustForest+, ResiCat o BioResinCAT) estan impulsant la recuperació de la producció de la resina. A veure si amb el PROMACCde la Vall de la Vansa podem fer que aquests boscos públics recuperin la seva funció productiva de la trementina i d’altres aprofitaments on les PAM hi tenen un paper important.
Pilar Comés Solé
Impulsora de la Xarxa Parcs de les Olors