Com és el safrà.

El SAFRÀ (Crocus sativus), un vegetal bulbós de la família de les iridàcies, com
els Iris, els gladiols i fins a més de 2000 espècies que es caracteritzen per
reproduir-se per bulbs o rizomes i amb flors ben vistoses. El safrà n’és el
representant considerat més valuós pel condiment i colorant que s’obté dels
seus estigmes i estils, amb propietats medicinals, especialment digestives.

Cultiu del safrà

El safrà no fa llavors, es reproduiex plantant els seus bulbs a finals d’estiu a
una profunditat de 10-15 cm i en poques setmanes ja surten les seves tiges
verdes i a continuació floreix. Els seus bulbs enterrats suporten tant la calor
com el fred, però en canvi es podreixen fàcilment si no tenen un bon drenatge.
Li agraden els sòls francs, profunds i calcaris. Un mateix camp de safrà es
manté fins a 5 anys. Passat aquest temps es recomanable desenterrar els
bulbs i desmembrar els bulbs fills que han anat creixent.
El safrà és tradicionalment un cultiu de secà però els dos moments ens els que
s’ha de garantir que tingui humitat suficient al sòl és a principis de setembre per
estimular la floració. I a la primavera perquè es garanteixi el creixement i
reproducció dels bulbs que estan sosté terra.
La collita es fa a trenc d’alba per evitar que el sol pugui marcir les flors. A
continuació es fa l’esfolat, la separació dels tres estigmes vermells de la resta
de la flor. Els estigmes es deixen assecar, un suau bon torrat fixa el color
vermellós i potencia l’aroma. Per aconseguir 1 kg de safrà sec es necessiten
unes 150.000 flors. S’entén que el safrà sigui l’espècie més cara del món.