Subscriu-te

Search
Close this search box.

La revolta dels pagesos del segle XXI, els nous remences?

Us podeu imaginar que ens solidaritzem amb la pagesia que ofegada per amenaces ambientals i d’atacs de fauna, deutes, controls i obligacions, i sobretot burocràcia no troba altre camí que sortir amb els seus tractors a fer-se visibles i ser suficientment molestos per a què se’ls escoltin i es trobin algunes solucions. Els pagesos dels tractors a les carreteres són els nous remences del segle XXI?

La història es repeteix encara que hagin passat més de 500 anys?

Si busquem” revolta dels pagesos” a internet ens apareix la revolta històrica, la dels remences, definida com “el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l’abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant a la classe nobiliari a la qual estaven sotmesos”.

La Sentència Arbitral de Guadalupe dictada pel rei Ferran II d’Aragó (el rei Ferran el Catòlic) el 1486, va tancar el cicle de revoltes pageses contra els mals usos dels nobles, tot abolint-los.

Situats al segle XXI, sento que la nova classe nobiliària és l’elit política, tant de la Unió Europea, com de l’Estat espanyol com de la mateixa Generalitat de Catalunya. Són buròcrates garantistes, molt condicionats per les grans corporacions, els lobbys, les pressions de les ONGs, sindicats… que van dictant lleis i normatives, distribuint recursos públics segons els pactes que es fan des dels despatxos. Mesures generalistes que o bé arriben tard, o bé no s’adapten a la realitat, que és complexa. Sento, i molt, fer aquest paral·lelisme, però pretén ser una comparació didàctica més que amb rigor històric.

Hi ha solucions?

No vull pas ser derrotista i donar a entendre que les institucions polítiques no serveixen per res, que s’han d’abolir. Tot el contrari, crec que hem de fer créixer la consciència, tocar de peus a terra tots plegats. I mai tan ben dit, cal que els tècnics agrícoles de les diferents delegacions d’agricultura facin teletreball a les finques agrícoles, que es posin al costat dels pagesos per ajudar-los a fer la paperassa que cal, a escoltar-los, i que els ajudin a buscar solucions pràctiques i efectives als seus problemes. I tot això sense cobrar-los un ral. Les estructures administratives han d’estar al servei de la ciutadania i hem de saber ser exigents en que compleixin aquest deure. Som els ciutadans qui paguem els seus sous amb els nostres impostos, per tant hem d’exigir que ens siguin eficients i útils.

Cal ajudar a la pagesia, com cal ajudar tots els sectors productius. Perquè tots estan tocats per la crisi del capitalisme especulatiu. Però no amb ajuts de misèria i d’engrunes per a tothom, sinó anant al rovell del problema. Tenim una classe pagesa envellida, de petits productors amb una manifesta dependència de subvencions i ofegats per la paperassa i per un sistema capitalista especulatiu i globalitzat. I si a tot això li afegim la crisi climàtica amb el rigor de la present sequera, i les amenaces dels conills i dels senglars no és d’estranyar que desesperada, la pagesia surti amb els seus tancs, els tractors, a fer-se sentir.

Aquesta és la revolta de la impotència, de la urgència, que cal apaivagar i ho faran els polítics amb mesures puntuals. Però on queden les polítiques agràries de fons adaptades a l’emergència climàtica? On queda el potenciar un nou model de gestió del territori no urbà ? On queda el reconèixer que es fa molt malament, on queda la valentia de proposar mesures que facin que els polítics i funcionaris aixequin el cul de la cadira i ajudin de debò?

Hi ha camins de solucions: integrar l’economia agrària en un tot, dins l’economia verda, tot facilitant la transformació de l’agroindústria cap a una perspectiva agroecològica. Tot facilitant que a les finques agrícoles els nous pagesos hi puguin viure, fer-se una casa i els espais necessaris per activar una economia agrícola del segle XXI. On les exigències burocràtiques es racionalitzin, tot afavorint una gestió on es combinin els usos agrícoles i els ecoturístics sense tràmits administratius dilatats. On són els tècnics que en comptes de controlar, sàpiguen ajudar i proposar solucions als pagesos ofegats.

Nosaltres mirem d’aportar-hi el nostre granet de sorra amb el model Parc de les Olors. Però ja seria hora que els pagesos a més de manifestar-se i exigir solucions a curt termini treballéssim plegats per mirar cap al futur amb una agenda de canvi. Els polítics i tècnics han de canviar, però nosaltres també hem de saber sembrar l’agricultura del futur. I no crec que això passi per acceptar una mesura com la que ha proposat el conseller: una renda bàsica agrària. No acceptem engrunes, volem el pa sencer, volem respecte, volem mesures racionals i adaptades, volem eficiència per a la pagesia.

 

Pilar Comes Solé
Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors

 

Desplaça cap amunt

Aquesta web utilitza "galetes" de tercers per desenvolupar determinats serveis. Si continúes, acceptes les "galetes" Més informació

Les opcions de galetes en aquesta web estan configurades per permetre "galetes" per oferir una millor experiència de navegació. Si segueixes fent servir aquesta web sense canviar les teves opcions o fas clic en "Acceptar" estaràs acceptant les "galetes" d'aquesta web.

Tancar