El te és una planta que la relacionem amb el Japó, la Xina o el Sud est asiàtic, però sempre hi ha emprenedors que ens trenquen els esquemes…..
La primera plantació de te ecològic d’europa és a galícia
Ha estat una iniciativa d’una jove empresa que té com un dels seus objectius el desenvolupament rural sostenible d’una finca a Betanzos. https://orballo.eu/
Ja fa uns anys que van emprendre l’arriscada empresa de cultivar te, a més d’altres espècies de plantes aromàtiques i medicinals amb les que fan unes infusions molt bones i amb un màrqueting simpàtic i trencador.
Vam tenir l’oportunitat de veure’ns amb el cap de producció i ens va explicar algunes curiositats del te. Com ara que és un petit arbre, una camèlia, que pot arribar a viure 100 anys o més. També el repte complex que ha tingut arribar a poder-lo cultivar i assecar adequadament.
La planta del te és una camèlia
La camèlia sinensis és una camèlia originària de la Xina, per això el nom de sinensis , que vol dir “de la Xina”.
El gènere de plantes identificades com a camèlies agrupa cap unes 200 espècies pròpies de països tropicals i subtropicals d’Asia. Es troben naturalitzades als boscos de mitja muntanya i prop del mar. El nom de camèlies els ho va atorgar el gran botànic Linné en honor del missioner i botànic GJ Kamel o Camellus qui les va descriure i dibuixar al segle XVII, però sembla que qui les va descriure i caracteritzar fou un farmacèutic i botànic, Andresas Cleyer en un viatge al Japó.
La camèlia més cultivada a Europa és la Camellia japonica per la seva flor i perquè se l’ha considerat una planta sofisticada per la seva olor i pel seu color blanc tan elegant, com així ho considerava Coco Chanel.
Tot i que el te és potser el producte més begut del món després de l’aigua, de la camèlia sinensis i d’altres espècies s’extreuen molts productes, com ara l’oli de te que a Xina es fa servir per part de milions de persones.
Les camèlies són un gènere de plantes que requereixen un medi de terra àcida amb una humitat relativament alta i sobretot no suporta ni gelades ni tampoc elevades temperatures. Per això podem entendre que Galícia té un ecosistema prou acceptable perquè si puguin fer cultivars tant de la camèlia japònica com de la camèlia sinensis. Si la volem plantar a les nostres terres, haurem de buscar un racó entre sol i ombra, amb una terra àcida (terra de castanyers i ortènsies) i garantir que pugui gaudir d’una humitat abundant.
I a veure si tenim sort…
Pilar Comes Solé
